Els Mossos justifiquen que l’anàlisi dels mòbils va corroborar la informació que rebien del crim del Montmell

Els Mossos defensen que l’anàlisi del posicionament i el contingut dels telèfons mòbils de Joaquín i Bacari Junior, els dos principals acusats pel crim del Montmell l’agost del 2017, va corroborar la informació que els havia aportat la família de la víctima. Un membre del grup d’homicidis ha defensat aquest dijous que l’anàlisi de telefonia “no tindria raó de ser” si prèviament no haguessin sabut que la furgoneta del mort la van observar a Olivella, que una patrulla va veure-hi restes de sang i que l’endemà va aparèixer calcinada. A més, ha afirmat que van donar credibilitat a la dona de la víctima perquè ella va denunciar que Diego havia desaparegut després de quedar amb el seu cunyat Joaquín, el qual li havia dit que el mataria.

Pla mitjà dels tres acusats per l'homicidi d'un home al Montmell -d'esquerra a dreta, José, Joaquín i Bacari- asseguts d'esquenes a la sala de vistes de l'Audiència de Tarragona, el 8 de març del 2021. (Horitzontal)

La defensa ha tornat a qüestionar que els Mossos basessin la investigació en l’anàlisi del posicionament dels telèfons mòbils i en relat de la dona del desaparegut, però la policia ho ha justificat i ha afirmat que ràpidament van veure que no estaven davant d’una desaparició voluntària. Segons el secretari del grup d’homicidis, el testimoni de la dona de la víctima, Mónica, els va semblar “fiable” perquè el van poder anar corroborant. Per exemple, ha apuntat que posteriorment van recuperar els missatges en què Joaquín amenaçava Diego i corroborar que mantenien un conflicte econòmic per una plantació de marihuana.

Aquest mateix testimoni també ha confirmat que mitjançant el posicionament dels telèfons mòbils van descartar la participació de Moisés en el crim. La policia va sospitar d’aquest individu perquè havia amenaçat la víctima per no pagar-li el lloguer de casa i perquè unes hores abans dels fets va coincidir amb Joaquín en una benzinera del Prat de Llobregat. Tot i això, es va comprovar que, a partir d’aquell moment, Joaquín i Moisés no van tornar a coincidir. Durant la vista també s’ha informat que Moisés va morir ofegat al mar, amb posterioritat als fets, en un succés de caràcter accidental.

Un agent que es va encarregar d’analitzar la telefonia ha testificat que Joaquín i Junior van anar “sempre junts” fins al Montmell la tarda en què se sospita que van acabar amb la vida de Diego. El mosso ha detallat que sobre les set de la tarda van coincidir a la mateixa zona els telèfons dels processats i el de la víctima, i que cap a dos quarts de vuit del vespre van veure que els terminals es desplaçaven cap a Olivella. El telèfon de Diego va “morir” cap a aquella hora, ha afirmat, dins l’àmbit d’un repetidor de Llorenç del Penedès. La principal hipòtesi és que durant el trajecte es van desfer del cadàver, que encara no ha aparegut.

Els investigadors han reiterat que Junior va aparcar la furgoneta de la víctima en un carrer d’Olivella, que tot seguit Joaquín el va recollir amb la seva i que se’n van anar plegats cap al Prat. Un veí del carrer on van deixar el vehicle de Diego els va reconèixer però “amb dubtes”, segons els agents. Posteriorment, les antenes indiquen que sobre les onze de la nit van tornar tots dos a Olivella però que van tornar cap al Prat sense la furgoneta. El motiu, segons els mossos, és que van veure que una patrulla s’havia personat al lloc arran de la trucada d’uns veïns que sospitaven del vehicle.

Sempre segons l’anàlisi de les antenes de telefonia, cap a les dues de la matinada del 15 d’agost el telèfon Bacari Junior va tornar a dirigir-se cap a Olivella, mentre que el de Joaquín a aquella hora ja constava com a apagat i no va tornar a donar senyal fins el 15 d’agost a mig matí. Segons la policia, Bacari Junior es va encarregar de recollir la furgoneta de la víctima, la va traslladar a una pista forestal de Sant Cugat Sesgarrigues i li va calar foc.

D’altra banda, responent a les preguntes de la defensa, la policia ha admès que no consta que hi hagués autorització judicial ni de l’inquilí per tal d’entrar el 15 d’agost de 2017 a la casa del carrer de La Haya, on es va localitzar sang de la víctima. Tot i això, els Mossos han manifestat que quan van tornar-hi a entrar a l’octubre, ja amb autorització judicial, van trobar-hi “un munt d’indicis de mostres de sang”. La defensa ha insistit, però, que la casa no es va precintar i que l’escenari es podia haver contaminat per l’entrada i sortida de persones.

Aquest dijous també ha declarat un excunyat dels dos principals acusats, el qual ha dit que després de la desaparició de Diego va anar a la casa del carrer de La Haya per tal de recollir un televisor, roba i “quatre trastos” que hi havia a petició de Joaquín, el qual ha dit que no podia anar-hi en persona perquè “es trobava malament”. El testimoni ha aclarit que no va poder-hi arribar perquè abans es va trobar amb tot “l’enrenou”, amb la família de Diego buscant-lo.

La vista es reprendrà la setmana vinent amb la pràctica de diverses proves pericials dilluns i dimarts, mentre que la declaració dels acusats està previst que es faci dimecres.

PUBLICITAT