Salou i Cambrils són els municipis amb el preu per metre quadrat més elevat de la demarcació de Tarragona. Segons dades de la Cambra de la Propietat de Tarragona, Salou encapçala el rànquing amb un preu mitjà de 2.422,11 euros per metre quadrat mentre que Cambrils es xifra en 2.378,66. Es tracta de gairebé mil euros per sobre dels que es registren a Tarragona i Reus. L’entitat assegura que cal generar més parc d’habitatge per respondre a la demanda i que els decrets del govern espanyol no resoldran la problemàtica. Per contra, el Sindicat de l’Habitatge de Tarragona aposta per un «habitatge universal, gratuït i de qualitat» i diu que la solució és l’expropiació i la rehabilitació dels ja existents, oposant-se a la proposta de la Cambra.
Preus elevats, mercats tensionats, falta d’habitatge privat i de protecció oficial. La demarcació de Tarragona també pateix la crisi de l’habitatge d’arreu el país. La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona ha fet una anàlisi de l’evolució dels preus de compravenda a la demarcació i ha conclòs que els municipis costaners continuen registrant els increments més importants en el valor dels habitatges, ja que aquestes poblacions han experimentat un augment «molt» superior a la resta tant pel que fa al preu per metre quadrat com al valor mitjà dels habitatges.
«Els municipis del litoral és on més afluència de persones hi ha i, per tant, hi ha més demanda d’habitatge», indica el gerent de la Cambra, Hèctor Ruana, que subratlla el fet que hi hagi més demanda implica una «forta pressió» sobre els immobles que ja existeixen. Segons dades de l’entitat, Salou encapçala aquesta evolució amb un preu mitjà de 2.422,11 euros per metre quadrat, seguit de Cambrils amb 2.378,66 euros per metre quadrat, Torredembarra amb 2.157,68 euros per metre quadrat, Calafell amb 1.933,46 i Vila-seca amb 1.905,99.
A Tarragona i Reus, els preus ronden els 1.500 euros per metre quadrat. «Que els preus a Salou siguin 1.000 euros per sobre dels que tenim a Tarragona indica que la demanda allà és més forta; «, destaca el gerent. En paral·lel, aquesta mateixa tendència també es reflecteix en el preu mitjà de les operacions de compravenda. En el cas de Cambrils registra un valor mitjà de 218.269,62 euros per habitatge, mentre que Calafell arriba als 196.592,28 euros, Cunit als 194.641,45 euros, Torredembarra als 190.614,17 euros i Salou als 185.717,95 euros.
Preguntat sobre si es tracta de preus desorbitats, Ruana argumenta que si es compara amb els preus de l’àrea metropolitana de Barcelona la resposta és que són «bons» perquè a Barcelona la «pressió és molt més forta» i assenyala que als municipis de l’interior de la demarcació, on la població decreix pel despoblament, el cost dels immobles són inferiors.
El gerent remarca que Tortosa té un increment demogràfic «més o menys considerable» que deriva amb un mercat de lloguer que creix mentre que hi ha poblacions a la Terra Alta que fa anys que pateixen el despoblament. Per Ruana, la solució, tant per evitar el despoblament com els elevats preus de venda i de lloguer, és generar ocupació en aquestes contrades. «Hem de generar economia, hem de crear ocupació en aquestes zones més d’interior», defensa. A més, considera que cal generar més habitatges i impulsar la rehabilitació del parc existent.
Salou vol afavorir la construcció
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Salou, Hèctor Maiquez, justifica que el preu mitjà de 2.422,11 euros per metre quadrat és per la creixent demanda que hi ha al municipi. «Salou és un lloc on s’està construint habitatge i on cada vegada hi ha més població, és un lloc on la gent vol viure», afirma. En aquesta línia, Maiquez remarca que el municipi ha canviat molts en els darrers anys i que a diferència d’altres poblacions ha conviscut amb el turisme. «El turisme a Salou ha crescut en paral·lel a la població», subratlla.
De fet, el regidor destaca les polítiques en habitatge que s’han dut a terme des del consistori per tal d’afavorir la futura construcció d’uns 3.400 habitatges. D’aquests, 1.700 seran de protecció oficial. «Així, intentem donar resposta a aquesta demanda d’habitatge que hi ha en general i en concret al municipi», apunta. Recentment, l’Ajuntament ha aprovat definitivament el Pla Local d’Habitatge.
Aquest document marcarà les polítiques municipals en aquesta matèria durant els pròxims sis anys i assenyala que calen 690 habitatges socials. A més, estableix 25 actuacions concretes, amb una inversió prevista d’1.326.364 euros. «Això no vol dir que aquests 700 hagin de ser habitatges de nova construcció, sinó que també poden ser de rehabilitació», comenta el regidor de Qualitat Ambiental, Transició Ecològica i Gestió Energètica i Habitatge Social i Servei Municipal d’Habitatge, Marc Riverola.
El document també recull les zones on hi ha habitatge que són propietat de grans tenidors. «Els tenim ubicats, però no és un nivell excessiu tampoc, no és un tema que ens preocupa, sinó que la preocupació lògicament és la necessitat de l’habitatge», argumenta Riverola. Maiquez assenyala que al municipi hi ha «molts propietaris» de segona residència i creu que els decrets no els protegeix prou. «Si un propietari creu que pot tenir problemes a l’hora de llogar un pis, això probablement frena la quantitat de pisos que surten al mercat de lloguer», sosté.
Cambrils treballa per construir habitatge social
Davant les dades que situa Cambrils en la segona posició dels municipis amb el metre quadrat més elevat de la demarcació, el regidor d’Urbanisme, Activitats, Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Cambrils, Carlos Caballero, assegura que no els agraden aquestes xifres i lamenta que la construcció d’immobles feta en els darrers anys s’hagi destinat a persones amb un poder adquisitiu alt. Per contrarestar aquest fet, l’edil indica que treballen per implementar polítiques de desenvolupament urbanístic per afavorir la promoció d’habitatge social. «Fa falta habitatge social i donar-hi accés a la gent jove que no pot comprar-ne al municipi i ha d’anar a poblacions veïnes», sosté.
L’Ajuntament de Cambrils també treballa amb l’elaboració d’un Pla Local de l’Habitatge des del 2025, amb el qual preveu de tenir una diagnosi de la situació del municipi en l’últim trimestre d’enguany. Ara mateix, tenen dos sectors destinats per habitatge, per un costat el sector 4 Antigons i el del Pinaret. En el cas d’Antigons, on hi ha un terreny de titularitat municipal, es destinarà un 10% a sol dotacional. «El sector 4 el tenim més desenvolupat i es troba en fase final, la parcel·la que ens queda del 10% d’aprofitament del sector és una parcel·la urbanística, ús exclusivament per fer habitatge social, amb 52 habitatges en un bloc plurifamiliar», detalla el regidor.
En el cas de l’actuació al Pinaret, es preveu construir-hi 250 habitatges de protecció oficial, 183 lliures i 62 habitatges Protegit de Preu Concertat. A banda, també destaca que han cedit terrenys a la Generalitat, que formaran part del Pla dels 50.000 habitatges. «Aquests tres solars ja els hem cedit a la Generalitat i un dels quals ja ha començat a ser licitat per la construcció», especifica el regidor. En concret, es preveuen una cinquantena d’habitatges destinats a gent jove.
«Molts habitatges buits»
Una de les problemàtiques del municipi de Cambrils és que hi ha «molts habitatges buits». Segons Caballero, hi ha propietaris que opten pel lloguer de temporada i no de llarga durada pel fet que són una localitat turística. A això se li suma al fet que a la població hi ha segones residències i allotjaments turístics. De fet, tenen registrats al voltant d’unes 1.800 i 2.000 llicències d’aquests tipus d’allotjaments. Des de l’equip de govern volen fomentar la bonificació d’un 90% de l’IBI en aquells immobles que es destinin al parc de lloguer de llarga durada.
Els decrets no són la solució
Segons el parer de la Cambra, els decrets del govern espanyol no són la solució. «Totes aquestes polítiques i regulacions el que estan fent és regular les condicions d’aquesta oferta i, per tant, endurint les condicions de cara als propietaris», argumenta Ruana. Assegura que això reduirà l’oferta del mercat de lloguer, fet que suposarà que els ciutadans tindran cada cop més «difícil» poder llogar una llar. Per ell, aquestes mesures beneficien les persones que ja tenen habitatge.
Per tot plegat, Ruana remarca que cal fer créixer el parc de l’habitatge com a solució troncal i estructural a la crisi de l’habitatge. «Aquesta és l’única forma, per molt que gestionéssim el parc actual, per molt que milloréssim les condicions de lloguer, això no solucionarà el problema», assevera. Si hi ha més habitatges, insisteix, els preus es reduiran.
Expropiacions i habitatge universal
En canvi, el Sindicat de l’Habitatge de Tarragona critica la gestió de la crisi de l’habitatge i carrega contra els diputats al Congrés. «Són una colla de rendistes, un de cada cinc diputats és rendista, no esperem res d’ells», manifesta el portaveu del sindicat, Joan Nadal, que celebra alguns punts del decret, però alhora considera que perpetuen la problemàtica. «Fa vuit anys que estan al govern i no han solucionat res, l’únic que ha fet ha sigut empitjorar, empitjorar, empitjorar», assevera.
Davant de la problemàtica, Nadal afirma que «l’únic» que pot resoldre la crisi de l’habitatge és un habitatge «universal, gratuït i de qualitat». Nadal remarca que el que demanen és «l’expropiació de grans tenidors, expropiació de pisos turístics, expropiació a fons voltor». Segons el portaveu del col·lectiu, és una «mentida» que s’hagi de construir més. «No s’ha de construir més, s’ha d’expropiar, rehabilitar i destinar el que ja tenim a les necessitats de la classe treballadora», rebla.
Lamenta que la classe treballadora se l’està expulsant del mercat de compra i que per accedir a un immoble les persones han d’anar a viure a l’extraradi dels municipis. «Volen construir més perquè els preus estan pujant, per tant, és molt més rendible construir. Hi ha demanda, però no és la nostra, l’oferta està retinguda. Està destinada a capital estranger, al gran capital», diu i assenyala que «més del 60% de les cases» que s’estan comprant ara mateix són en efectiu.
Segons dades del Sindicat, a Tarragona hi ha més del 10% de pisos buits, més de 2.000 pisos turístics registrats, «més els il·legals que no es poden quantificar». Pel que fa a Salou, el portaveu xifra en gairebé 40.000 habitatges construïts i només 12.000 són d’ús residència habitual mentre que la resta, més de 7.000, són pisos turístics registrats, segones residències i pisos buits. «A Cambrils, amb més de 30.000 habitatges, a part dels 6.000 pisos turístics, ni la meitat són residència habitual», comenta Nadal.
Per tot plegat, fa una crida a secundar la vaga general del pròxim 11 de novembre. «Ens servirà per aturar la producció i deixar clar que no acceptem això», defensa. «Volem més salaris, baixada de lloguers, volem el dret a un habitatge gratuït, universal i de qualitat» per tal que la «gent pugui viure a casa seva», tanca.
