Joaquín, un dels acusats del crim del Montmell, ha negat tenir res a veure en la desaparició i mort del seu cunyat Diego. El processat ha declarat que el 14 d’agost del 2017 va anar tot sol a la casa del Mirador del Penedès on compartien una plantació de marihuana. L’acusat ha admès que havien partit peres per aquest negoci il·lícit i ha justificat que va anar-hi per prendre mesures de portes i finestres per tal de col·locar-hi unes reixes. Joaquín ha admès que poc abans va trucar la víctima “per veure si volia parlar o arreglar-ho de la manera que ell volgués”, però ha assegurat que Diego no va anar-hi i que no van arribar a coincidir. El processat s’ha negat a respondre preguntes sobre el geoposicionament i el contingut del telèfon mòbil.
El motiu, segons ha dit, és que el seu advocat ha impugnat l’obtenció d’aquestes proves. Per contra, s’ha mostrat obert, per sorpresa de la fiscalia, a ser interrogat sobre qualsevol altra qüestió. Durant poc més d’una hora, l’acusat ha anat responent i ha confirmat que la relació amb el cunyat es va deteriorar per una plantació de marihuana.
Segons l’acusat, la víctima es dedicava al negoci de la droga i anteriorment ja havia hagut de marxar del Maresme “en estampida” perquè suposadament uns colombians l’havien amenaçat perquè els devia diners. Joaquín ha dit que va ajudar Diego i la seva germana Mónica a trobar una casa de lloguer al Mirador del Penedès i que va donar la cara per ells davant el propietari del xalet, Moisés.
Al cap d’uns mesos i davant la “insistència” de Diego, el qual deia “que no tenia diners ni per menjar”, Joaquín ha explicat que va accedir a plantar marihuana al pàrquing d’una casa que ell tenia al carrer de La Haya de la mateixa urbanització. La cosa, però, no va anar bé. “Va ser un any i mig de problema rere problema. Primer em va dir que no m’hauria d’ocupar de res però no va ser així i un dia me’n vaig cansar, vaig dir prou i vam partir peres”, ha declarat.
Joaquín ha negat que degués diners a Diego. Amb la primera plantació, ha dit, van obtenir 12.000 euros amb els quals van saldar la inversió inicial i després es repartien el benefici de les plantacions que havien muntat en dues habitacions. Quan van trencar la relació, Joaquín ha dit que ell va seguir plantant i que Diego va rebentar-li la porta del pàrquing i la de la casa, suposadament per robar-li.
Joaquín nega el relat de l’acusació
L’acusat ha declarat que el 14 d’agost del 2017 a la tarda es va desplaçar al Montmell tot sol i en un Seat Leon, és a dir, sense el seu germà Bacari Junior ni amb la furgoneta, tal com sosté la investigació. El motiu del viatge, segons ha detallat al jurat, és que volia prendre mesures de les portes i les finestres de la casa del carrer de la Haya per tal de col·locar-hi unes reixes i “no tenir més problemes” com els que havia tingut amb el cunyat.
Joaquín ha admès que va trucar Diego “per veure si volia parlar o arreglar-ho de la manera que ell volgués”, però ha assegurat que la víctima no va anar-hi ni va arribar a coincidir mai amb ell, i que al cap d’un quart d’hora ell se’n va anar. Segons l’acusació, però, Diego sí que va respondre a la crida de Joaquín, va anar a la casa del carrer de La Haya i allà es va trobar en una “emboscada” ordida pels dos acusats, els quals van acabar allà mateix amb la seva vida.
En base a l’anàlisi del posicionament dels telèfons mòbils, la investigació assenyala que els acusats van anar cap a Olivella amb dos vehicles -un d’ells la furgoneta de Diego-, que en algun moment del trajecte es van desfer del cadàver i que, de matinada, van cremar el vehicle per tal d’esborrar qualsevol tipus de prova. Joaquín s’ha negat a respondre cap qüestió relacionada amb els posicionaments del telèfon mòbil, els quals l’ubiquen als principals escenaris dels fets.
Per contra, Joaquín ha explicat que del Montmell se’n va anar cap a Vilanova en relació amb una de les tres feines que tenia: la de firaire. En concret, ha dit que havia de portar-hi les claus d’un camió vell de fira que havien de desplaçar cap a Ripollet. Ha apuntat que es va oblidar les claus del vehicle i que per això va haver d’anar al Prat -a casa seva- i després tornar cap a Vilanova ja amb la clau. Joaquín ha dit que va arribar a casa cap a les onze o les dotze de la nit.
“Diego es creia més ningú i el Pablo Escobar en espanyol”
L’endemà, 15 d’agost, ha declarat que la seva germana Mónica va acudir a casa seva “cridant com una boja” i preguntant pel seu marit Diego. Joaquín ha afirmat que es va oferir a acompanyar-la a comissaria però que ella no va voler i que també es va oferir a demostrar-li que no tenia a Diego segrestat, tal com ella creia. Finalment, ha dit que va acabar denunciant Mónica perquè l’acusava obertament d’assassinar Diego.
Responent a les preguntes de l’advocat de la defensa, Joaquín ha definit Diego com una persona “que no és el que sembla”, que sempre s’havia dedicat a la marihuana i que “tenia problemes” amb molta gent. “Es pensava que era el Pablo Escobar en espanyol; es creia més que ningú i vacil·lava a tothom”, ha dit. També ha afirmat que era violent i que havia amenaçat amb un ganivet algunes persones.
Joaquín ha declarat que porta tres anys i mig a la presó i que, quan el van detenir, feia cinc dies que havia nascut un fill seu. “No conec el meu fill petit”, ha lamentat. “La meva vida era feliç i tranquil·la, quasi perfecta”, ha afegit. Joaquín ha admès que li va sorprendre la desaparició de Diego però ha opinat que, “al no tenir diners i molts deutes, poden ser moltes coses”. “No vaig participar en la seva desaparició ni el vaig matar. No hi vaig tenir res a veure”, ha garantit.
Bacari Junior no declara
Quan ha estat el torn de la declaració del segon processat, Bacari Junior, aquest ha dit, entre plors, que no podia i que no respondria a res. De la seva banda, el tercer processat, José -sogre de Diego i padrastre dels altres dos acusats- ha dit que no va tenir res a veure en la desaparició ni en la mort de la víctima, i que no va encobrir mai a ningú. “Estic fotut i pateixo addicció a la beguda”, ha respost al seu advocat.
Aquest dijous està previst que les parts presentin els informes i conclusions. En els escrits provisionals la fiscalia demana per a Joaquín i Junior 17 anys de presó per homicidi i danys amb incendi, mentre que l’acusació particular eleva la petició fins als 25 anys i mig per assassinat i danys. Dilluns està previst que l’Audiència lliuri l’objecte del veredicte al jurat popular perquè pugui començar a deliberar.
