L’església romànica de Santa Maria de Siurana (Cornudella de Montsant, Priorat) ha reobert aquest estiu al públic. Des de l’Arquebisbat de Tarragona es volen impulsar les visites i de moment passen un centenar de persones al dia, sobretot de nacionalitat francesa i britànica que estan de vacances a la Costa Daurada. El temple va ser construït entre els segles XII i XIII i ara està obert després d’una petita adequació d’alguns espais com ara el campanar. D’aquesta manera, els visitants poden pujar a la torre i observar tot l’entorn. El mossèn de la parròquia, Josep Maria Gavaldà, explica a l’ACN que la voluntat és “donar a conèixer el patrimoni històric i cultural, així com “fer arribar el missatge religiós a la societat”.
L’església de Santa Maria de Siurana és una de les joies del romànic al Camp de Tarragona i està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric. Des d’inicis del mes de juliol, l’Arquebisbat de Tarragona ha reobert el temple a les visites turístiques i de culte. L’espai és visitable d’onze del matí a sis de la tarda i cada dia hi passen un centenar de persones.
Es tracta d’una prova pilot durant l’estiu. De moment, Gavaldà la valora “molt positivament” i explica que és “possible” que continuï així durant els caps de setmana d’hivern. Al mes de juliol han accedit sobretot persones de nacionalitat francesa i britànica que passen les vacances a la Costa Daurada i es desplacen a l’interior de les comarques tarragonines en una visita d’un dia.
El mossèn destaca que la voluntat és “donar a conèixer el patrimoni històric i cultural del nostre país”. “És el deure de tots i també de l’Església”, remarca. D’altra banda, apunta que les esglésies “contenen un missatge religiós que pot arribar a la societat d’avui en dia”.
Una església del segle XII-XIII
L’església de Santa Maria de Siurana va ser construïda entre els segles XII i XIII. S’esmenta per primer cop en una butlla del papa Anastasi IV, datada el 25 de març de 1154. Cal tenir en compte que en aquell moment Siurana era un lloc estratègic i va ser un dels últims bastions islàmics a Catalunya. Arquitectònicament, destaca el timpà de la porta principal i els capitells.
A l’interior del temple hi ha una reproducció d’una verge coneguda com a Mare de Déu de Siurana, tot i que antigament tenia el nom de Mare de Déu de l’Aigua. Gavaldà explica que històricament se li dedicaven pregàries “per demanar la pluja i bones collites”. Cada 9 de maig se celebra una professó pel voltant de l’església que recorda aquesta funció.
L’experiència de dos seminaristes
Fortunats Batuzayaco és seminarista i és un dels encarregats d’obrir l’església cada dia juntament amb Dominique. Fortunats és de la República Democràtica del Congo i destaca que es tracta d’un patrimoni “molt antic”. Explica que quan va conèixer el temple va quedar sorprès, ja que “l’església d’Àfrica és una església jove i no tenim patrimoni amb aquest valor”.
En la mateixa línia, Dominique comenta que els visitants es mostren interessats per la història i l’art que hi ha al voltant d’aquesta construcció, a més del vessant més “espiritual” del monument.
