“Amb freqüència he estat qüestionada, especialment per dones sobre com podria conciliar la vida familiar amb una carrera científica. Bé, no ha estat fàcil”. És a Marie Curie, científica i pionera en el camp de la radioactivitat, a qui se li atribueix aquesta frase però de ben segur que més d’una metgessa, al llegir-ho, s’ha trobat identificada.
No hi ha discussió possible, la professió de la medicina en els darrers anys s’ha feminitzat i les xifres ho il·lustren; segons el Ministeri d’Universitats, l’any 2020 es van matricular 7.688 estudiants per a cursar la carrera de medicina, 5383 dels quals eren dones. Una tendència que també es reflecteix al Col·legi de Metges de Tarragona actualment, on trobem 1874 metgesses col·legiades enfront 1656 homes.
Per arribar a revertir aquesta situació han hagut de passar anys, però també, trencar barreres i estereotips. Estudiar medicina 40 anys enrere o començar a treballar com a metgessa, no era igual que com pot resultar fer-ho avui en dia.
Als seus 66 anys, la Doctora Cinta Jardí, llicenciada en Medicina i Cirurgia i amb el títol propi de foniatra per la Universitat de Salamanca, confessa que en els seus inicis “en l’àmbit hospitalari, sí que era un menyspreu disfressat de protecció que es donava a les dones” el fet que fossin metgesses.
En la mateixa línia, la Doctora Meritxell Arenas, cap del servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Sant Joan de Reus, afirma haver-se sentit “menys valorada” pel fet de ser dona i metgessa, però per a ella “pesen més els moments gratificants del dia a dia, on pots ajudar a resoldre molts problemes mèdics a pacients i a les famílies”.
Qui per sort no ha viscut aquesta mena de situacions ha estat la doctora Carla Meler, MIR de tercer any especialista en otorinolaringologia. Per a ella “la mentalitat de la societat ha
evolucionat i s’ha adaptat als nous temps que corren. Ara, pràcticament tothom ha normalitzat el fet que hi hagi metgesses a les seves consultes, i més ara que cada cop som més nombroses”. Tot i això, no ha estat exempta de conèixer històries de companyes que quan van decidir fer medicina, “la seva família no ho va aprovar, ja que en aquells temps era una professió d’homes i estava mal vist que una dona hi accedís”.
És en la col·legiació més antiga, més de 70 anys, on s’il·lustra com els metges són molt més nombrosos, 297 enfront 44 metgesses. Una situació que es manté en els anys anteriors, però que a partir dels 50 anys, es reverteix i trobem més metgesses que no pas metges col·legiats.
Justificar el fet de ser dona i metgessa era un fet habitual anys enrere. La doctora Jardí destaca que, malgrat l’augment de les dones que han cursat els estudis de medicina, els ha calgut treballar força per a demostrar la seva vàlua. “Les dones hem hagut de demostrar que érem bones, als homes, en general, se’ls suposava”.
Idea que comparteix la Doctora Arenas, que tot i no viure personalment el concepte sostre de vidre, sí que ha vist com “en altres serveis, la cara visible és un metge i qui hi ha al darrere fent les tasques d’organització assistencial, de recerca i docència del servei, és una metgessa”.
749 metgesses d’entre 35 a 50 anys formen el gruix central de la col·legiació del COMT, 387 serien metges. Anys on l’activitat laboral i formativa és clau i, per a la professional sanitària és, potser la més complicada tal com afirma la cap del servei d’Oncologia Radioteràpica del Sant Joan de Reus: “Ets mare i tens fills petits…i en el cas de les metgesses hem de seguir estudiant i actualitzar-nos tota la vida. Quan tens els fills petits és quan comences i quan més has d’estudiar per oferir la millor atenció mèdica científicament parlant. Els meus fills sempre m’ho diuen: mare, tota la vida estudiant”.
La doctora Meler comparteix aquesta opinió i afegeix altre concepte llargament reivindicat: “un dels principals reptes que tenim és aconseguir una bona conciliació laboral i familiar. Un problema que tenim les dones metgesses és que acabem la carrera amb 25 anys, continuem amb la formació sanitària especialitzada (MIR) fins als 29-30, i després ens incorporem a una nova feina com a adjuntes. Tot plegat fa que aquelles metgesses que volen ser mares, acabin endarrerint la maternitat a costa del sistema”.
La tendència d’aquesta professió porta un adjectiu implícit: feminització. Si les futures generacions de metges, com s’indicava en
l’inici de l’article, seran dones, els professionals més joves exercint en Caps i hospitals del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre ja ho són. Actualment al COMT, hi ha 393 col·legiades menors de 35 anys i pel que fa a col·legiats, en són poc més de 150. A totes elles, tant les que comencen el llarg camí de la universitat com les que s’inicien en l’àmbit laboral, la doctora Cinta Jardí els aconsella “que creguin en el que fan. Que es preparin molt i que mai perdin la curiositat per saber més. Que fugin de la mediocritat, i que com a dones metgesses, no permetin mai que es faci una injustícia a cap companya pel fet de ser dona”.
Sembla doncs que s’avança en la direcció correcta però, tal com indica la Dra. Meler cal seguir treballant. “Anem pel bon camí, les dones cada cop som més presents en la societat laboral i també en els alts càrrecs, però encara queda molta feina per fer”. Opinió compartida per la doctora Arenas que destaca “que encara ens queda camí a fer, sobretot pel que fa a càrrecs directius”.
