Un grup de veïns de la Selva del Camp (Baix Camp) s’estan organitzant per aturar l’arribada d’una indústria química que ha de produir oli pirolític al polígon Xalamec del municipi. L’empresa Valogreene Econova ja ha obtingut tots els permisos de les diferents administracions, ha signat la compravenda de tres parcel·les amb l’Ajuntament i, un cop faci tot el pagament dels terrenys, podria iniciar la construcció de la planta amb una inversió de 64 milions d’euros. Un veí afectat, Rubén Guerra, explica a l’ACN que es tracta d’una indústria química de “gran impacte” que generarà contaminació i sorolls. L’alcalde, Enric Roberto, diu que és un projecte que no li “agrada”, tot i que l’Ajuntament ha facilitat la tramitació.
Valogreene vol construir una planta per produir matèries primeres “circulars” a la Selva del Camp en forma d’oli pirolític i de carbó. El producte principal és agnoil, un oli pirolític patentat per la mateixa empresa. Aquesta matèria es crea a partir de plàstics destinats a l’eliminació com ara envasos, pneumàtics, cautxú i embalatges, entre altres. Mitjançant un procés químic, aquests plàstics es transformen amb un oli destinat a la indústria de les poliolefines, les ceres o els asfaltatges. És a dir, és una alternativa “sostenible” al petroli.
En el cas de la Selva del Camp, en total es volen gestionar 80.000 tones anuals de residus. El projecte es desenvoluparà en dues fases, una fase inicial de 40.000 tones/any i una posterior amb una altra línia de tractament de 40.000 tones/any. Seria la planta de la companyia amb major producció a l’estat espanyol i generaria 35 llocs de treball. La majoria seran oficials (19) i operadors de planta (9).
L’empresa contempla que la planta pot produir sorolls i olors perceptibles per la població. També vessaments accidentals i fugues.
Agnoil
Pel que fa al procés de transformació del plàstic, primer es farà un pretractament mecànic, després s’assecarà el producte i, finalment, a través de la piròlisi s’obtindrà pirogas. Aquest gas es genera en escalfar matèria en absència d’oxigen, primer a baixa temperatura (330-350ºC) i després a alta temperatura (480-520ºC). Posteriorment, el priogas es filtrarà i es condensarà, obtenint un oli pirolític que, comercialment, l’empresa l’ha denominat agnoil. L’agnoil està format per 46 compostos químics.
Tot i que l’entrada de residus serà de 80.000 tones/any, es produiran 24.600 tones/any. d’agnoil. Per tant, només s’aprofitarà un 30% dels residus. També es fabricaran altres elements com 6.200 tones/any de bioblacc, un carbó en forma de pols procedent dels plàstics destruïts.
La legislació de diversos estats dels Estats Units, que és més restrictiva, avisa que l’oli pirolític conté, entre altres compostos, benzè. Es tracta d’una substància que pot causar càncer i defectes congènits o altres danys reproductius.
A més a més, s’expulsaran 26.700 tones/any de gasos en el procés de la combustió com òxid de nitrogen, cobalt, àcid clorhídric i amoníac, entre altres contaminants. D’altra banda, calculen consumir 838 m3/any d’aigua.
Una part dels gasos fruit del procés de piròlisi es reaprofitaran, de manera que serà un procés circular. Tot i això, una altra part s’expulsarà a l’atmosfera a través d’un procés de combustió en dues xemeneies de 20 metres cadascuna, una per cada línia de producció. A més, d’una tercera d’emergència per aturades de la planta.
Modificació urbanística
La fàbrica s’instal·larà en tres parcel·les del polígon Xalamec de la Selva del Camp. Dues estan contigües i la tercera queda a l’altra banda del carrer del Tossal, sense sortida. L’Ajuntament de la Selva del Camp ha fet una modificació urbanística perquè aquell tram de carrer passi a ser sòl industrial, de manera que la companyia disposarà d’un gran terreny únic de 15.969 m2.
Després que l’empresa s’interessés per la Selva del Camp, l’Ajuntament va treure a subhasta les tres parcel·les que van ser adjudicades a Valogreen Econova. El novembre passat es va signar la compravenda amb Josep Masdeu a l’alcaldia (PSC) i es va acordar amb l’empresa pagar només el 10% i el 90% restant en el termini màxim d’un any.
Els grups ecologistes Ecologistes en Acció i el GEPEC denuncien que l’Ajuntament hagi “facilitat” l’arribada de la planta al municipi i creuen que la tramitació podria presentar “irregularitats”. Consideren que s’ha fet un “urbanisme a la carta”.
Oposició veïnal
Gairebé un centenar de veïns es van reunir dimarts al vespre per conèixer el projecte i començar a treballar en accions contràries. Guerra considera que aquesta indústria tindrà “grans afectacions” per la ciutadania. Recorda que hi ha veïns a 200-300 metres en masies i el nucli de població, situat a un quilòmetre aproximadament. Guerra descriu la planta com una “incineradora”. Remarca que la fàbrica comportarà “contaminació” i “possibles” accidents químics. També “risc” d’incendi, sorolls, un augment de la mobilitat pels camions que descarreguin els residus o vessaments als aqüífers.
Guerra indica que aquest model industrial és un “blanqueig” per “continuar amb la carbonització de la indústria petroquímica”. A més, lamenta que no s’hagi fet una avaluació d’impacte ambiental. Amb tot, el portaveu dels veïns assenyala que es tracta d’un “benefici especulatiu”.
A l’alcalde no li “agrada”
L’alcalde Enric Roberto comenta a l’ACN que en un inici es va parlar de “planta de reciclatge” i explica que ara han vist la “magnitud del projecte”. “No ens agrada”, reconeix. Diu que, personalment, no vol aquest “tipus” d’empresa al polígon del poble. Ara bé, assegura que des de l’Ajuntament només poden tirar endavant amb els “requisits legals”, ja que l’empresa ha obtingut el vistiplau de totes les administracions.
Roberto nega que s’hagi “facilitat” l’arribada de Valogreen. Recorda que a la subhasta de les parcel·les s’hi podria haver presentat qualsevol altra empresa. “No ens podem negar a donar el permís d’activitat”, subratlla. Ara, explica que estan “esperant” què passarà els pròxims mesos, ja que si Valogreen no transfereix a les arques municipals el 90% restant de la compravenda, els terrenys retornaran a l’Ajuntament i es posarà punt final a la fàbrica.
Totes les plantes s’estan pagant amb un crèdit del Banc Europeu d’Inversions a través del Banc Santander. La disposició de liquiditat i de la construcció de la indústria de la Selva del Camp dependrà de la viabilitat de les altres fàbriques. Primer han posat en marxa la d’A Coruña (Galícia), i també han d’obrir dues més a Toledo (Castella la Manxa) i a Zamora (Castella i Lleó). La de la Selva del Camp hauria d’estar operativa el 2028.
Tramitació
Valogreen Econova, l’empresa promotora, es va constituir el juliol de 2022 i només un mes després, va entrar al registre de l’Ajuntament de la Selva del Camp la sol·licitud per determinar si la iniciativa era “compatible” amb la normativa vigent. Unes setmanes més tard, el llavors alcalde del municipi, Jordi Vinyals (ERC), va donar llum verda al projecte d’acord amb la documentació aportada. Darrere l’empresa hi ha Moira Capital, un grup inversor de projectes d’innovació sostenible.
El 2023 es va fer la subhasta de les parcel·les. La licitació la va guanyar Valogreen, i el juny del mateix any la companyia va presentar la sol·licitud de llicència ambiental. A partir d’aquí, tots els organismes competents han emès els respectius informes favorables sense que ningú presentés cap al·legació.
La setmana vinent, el grup de veïns tornarà a organitzar una trobada per preparar les pròximes mobilitzacions. Paral·lelament, el grup municipal de Junts per la Selva presentarà al pròxim ple una moció perquè es faci una consulta popular sobre la planta de Valogreene. Tot i això, les consultes no són vinculants i el projecte ja té llum verda per part de totes les administracions.
