L’Hospital Sociosanitari Francolí de Tarragona presta servei a la gent gran per prevenir caigudes greus

Donar eines a les persones grans per tal que evitin caigudes que puguin acabar en fractures. Aquest és l’objectiu de l’Escola de Prevenció de Caigudes i Noves Fractures que ha posat en marxa la Unitat de Coordinació de Fractures per Fragilitat. Les sessions es fan a l’Hospital Sociosanitari Francolí de Tarragona i estan adreçades a persones de més de 65 anys que ja han patit algun trencament ossi.

Pla sencer de Josefa Vallejo, amb el caminador, durant un dels exercicis de l'Escola de Prevenció de Caigudes i Noves Fractures. Foto del 26 d'abril del 2021 (horitzontal).

Tot i això, la intenció és que també tingui un caràcter preventiu. Als tallers s’hi treballen aspectes com la força, el to muscular o l’equilibri, però també com dur a terme accions quotidianes que poden suposar un risc.

Segons dades de l’ICS, un 30% de les dones de més de 50 anys patirà una fractura per fragilitat durant la seva vida.La Unitat de Coordinació de Fractures per Fragilitat està formada per l’Hospital Joan XXIII, l’Hospital Sociosanitari Francolí i l’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona.

La integren professionals dels serveis de rehabilitació i fisioteràpia, orto geriatria, geriatria, reumatologia, traumatologia, cirurgia maxil·lofacial, infermeria i la unitat de gestió de casos. Conjuntament treballen amb persones grans que uns mesos enrere han caigut i han patit alguna fractura.

“Venen dos o tres cops per setmana i fan una part de rehabilitació, en la qual es treballa força, to muscular, potència i equilibri. Amb les terapeutes ocupacionals també fan educació sobre com han de fer les coses en el seu dia a dia, com ara estendre la roba, fer el llit o agafar les coses de l’últim calaix”, explica Eugenia Sopena.

Doctora encarregada d’orto geriatria i fractures per fragilitat de l’Hospital Sociosanitari Francolí. Finalment, també reben una sessió sobre aliments rics en calci i vitamina D, per tal de reforçar els ossos. Tot el procés dura entre sis i vuit setmanes i va arrencar fa aproximadament un mes.

Segons dades de l’ICS, la incidència de fractures per fragilitat en dones és més gran que la suma d’infarts, embòlies i càncer de mama. A més, un cop es presenta la primera fractura, el risc de patir-ne una altra augmenta en cinc cops, sobretot els 2 primers anys. “A l’equip ens va sobtar que els pacients ens deien que ja havien caigut abans però que no s’havien trencat res. A nosaltres això ens provocava sorpresa, però a ells i a la família no, com si fos normal que les persones grans caiguin fins que es trenquin”, exclama la doctora. Sopena fins i tot parla que aquestes fractures per fragilitat “tenen una història predestinada”. “A partir d’entre 65 i 70 anys comencen amb fractures vertebrals, i progressen fins que apareix la més limitant, que és la de maluc”, concreta.

Els pacients noten millora

Carmen Pérez i Josefa Vallejo són dues de les participants de l’Escola de Prevenció de Caigudes i Noves Fractures. “Vaig caure al plat de dutxa.

Vaig relliscar i em vaig trencar la vèrtebra”, recorda Pérez, de 73 anys. La seva companya, de 84, va patir l’accident a la cuina i també es va fracturar una vèrtebra. Totes dues van estar ingressades uns dies i van acabar la recuperació a casa. El procés es va allargar més de quatre mesos.

Un cop van estar millor, van començar els tallers. “Movem diferents parts del cos, són coses que a casa no faríem”, afirma Pérez. Vallejo, afegeix: “em trobo una mica millor, no tinc tants dolors. A casa vaig fent coses i quan em canso, m’assec”.

La doctora Sopena explica que per als pacients és complicat tornar a agafar confiança en caminar i, sobretot, sortir al carrer. A més, durant la convalescència han perdut massa muscular, amb la qual cosa el risc de caigudes és en cara més gran. En aquest sentit, el confinament per la covid-19, tampoc ha ajudat, reconeix Sopena.

Per això, considera que “ara és el moment de posar en marxa els tallers, perquè cal que puguin sortir de casa amb seguretat”. En aquest sentit, l’objectiu és que a l’escola també hi puguin assistir pacients que per l’edat i les seves condicions físiques ja han començat a patir caigudes però encara no han tingut cap fractura.

“Calen canvis a nivell poblacional. És normal que amb els anys perdem massa muscular i equilibri, però hem de saber com treballar-ho i condicionar els domicilis”, alerta la doctora. Afirma que un dels elements que provoca més caigudes són les estores, especialment les del lavabo. “Només traient les estores i posant agafadors a les parets s’evitarien caigudes”, assenyala.

PUBLICITAT