Natividad Hernández Flores, que va presidir durant 18 anys l’associació de veïns, ha reconegut davant del tribunal que va treballar amb Alejandro Caballero i Judit Cepero en projectes d’integració i dinamització comunitària. La jornada també ha inclòs les declaracions de diversos agents de la Guàrdia Civil sobre els registres practicats l’any 2016.
La sessió d’aquest 23 d’octubre a la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona, en el marc del judici del cas Inipro, ha estat marcada per la declaració de Natividad Hernández Flores, expresidenta de l’Associació de Veïns de Riuclar, que ha aportat detalls sobre les actuacions de mediació, convivència i integració social desenvolupades al barri per treballadors vinculats a l’empresa Inipro.
La jornada també ha comptat amb la compareixença de diversos agents de la Guàrdia Civil que van participar en les entrades i registres del 4 de maig de 2016, així com d’un especialista en delictes tecnològics, que ha explicat els procediments seguits en la recollida, custòdia i anàlisi de les evidències digitals.
L’expresidenta de Riuclar identifica treballadors i projectes concrets d’Inipro
Un dels testimonis més destacats de la jornada ha estat el de Natividad Hernández Flores, que durant 18 anys va estar al capdavant de l’Associació de Veïns de Riuclar.
A preguntes de la presidenta del tribunal, Hernández ha confirmat que va mantenir contactes i va col·laborar amb Alejandro Caballero i Judit Cepero, dos treballadors vinculats a Inipro, en diferents iniciatives destinades a millorar la convivència i la integració de la població nouvinguda.
Segons ha explicat, tots dos es van posar en contacte amb l’associació veïnal per donar a conèixer projectes en què l’entitat podia participar. Aquestes actuacions responien a les necessitats socials del barri, caracteritzat en aquella època per una important presència de població d’origen immigrant i per diverses problemàtiques relacionades amb la convivència a les comunitats de veïns.
Durant la seva declaració, Hernández ha identificat projectes i activitats concretes en què va participar l’associació. Entre aquestes iniciatives, ha destacat el programa «Escales Actives», orientat a treballar la convivència a les comunitats veïnals i a abordar situacions de conflicte i problemes relacionats amb els impagaments.
També ha recordat reunions celebrades a la seu de l’associació, diferents actuacions de mediació comunitària i l’organització d’una festa intercultural al barri, amb la participació d’entitats veïnals i associacions de persones d’origen estranger.
La testimoni ha situat aquestes activitats en el context de les necessitats que tenia Riuclar en aquell moment i ha defensat la importància de disposar d’eines que facilitessin la integració social i la convivència entre els diferents col·lectius.
Un altre dels aspectes rellevants de la seva declaració ha estat l’explicació sobre la relació que mantenia amb Caballero i Cepero. Hernández ha manifestat que, en aquella època, desconeixia que treballessin per a una empresa externa, ja que s’havien presentat com a persones vinculades a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona.
Per aquest motiu, ha explicat que la relació de l’associació amb aquests treballadors es desenvolupava en el marc habitual de col·laboració amb els serveis municipals i de participació en projectes comunitaris.
Un testimoni que aporta detalls sobre les activitats desenvolupades als barris
La compareixença de l’expresidenta veïnal ha permès incorporar al judici una descripció de les activitats en què va participar directament l’Associació de Veïns de Riuclar.
Hernández no s’ha limitat a reconèixer la presència de treballadors vinculats a Inipro al barri, sinó que ha identificat persones, reunions, projectes i iniciatives relacionades amb la mediació, la convivència i la integració de la població nouvinguda.
Aquest testimoni s’incorpora al debat judicial sobre els treballs desenvolupats en el marc del contracte municipal adjudicat a Inipro, destinat a fomentar l’associacionisme de la població nouvinguda.
De fet, la declaració d’Hernández ja havia estat sol·licitada per les defenses durant la fase d’instrucció, amb la voluntat d’aportar informació sobre les activitats que el personal de l’empresa havia desenvolupat als barris de Tarragona.
Durant l’interrogatori, el lletrat de l’acusació exercida per la CUP també s’ha interessat per la vinculació política de la testimoni i per la seva participació en una candidatura municipal encapçalada per Josep Fèlix Ballesteros.
Sobre aquesta qüestió, Hernández ha aclarit que la seva participació electoral va ser puntual i motivada per l’interès de contribuir a la millora del barri, i s’ha desvinculat de qualsevol militància orgànica o ideològica.
Igualment, ha explicat que els contactes que mantenia amb els responsables municipals responien a qüestions relacionades amb la gestió veïnal, la resolució de problemàtiques del barri i la sol·licitud de subvencions per a les entitats.
La declaració ha aportat, així, el relat d’una antiga responsable veïnal que ha confirmat haver col·laborat amb treballadors d’Inipro en actuacions comunitàries concretes. La valoració de l’abast d’aquestes activitats i de la seva relació amb el compliment del contracte correspondrà al tribunal, juntament amb la resta de proves practicades durant el judici.
Els agents de la Guàrdia Civil expliquen els procediments seguits durant els registres
La jornada judicial també ha inclòs les declaracions de diversos agents de la Guàrdia Civil que van participar en les entrades i registres practicats el 4 de maig de 2016, tant a l’Ajuntament de Tarragona com al domicili particular de Gustavo Cuadrado.
Els agents han ratificat els procediments seguits durant aquestes intervencions i han explicat que les actuacions es van desenvolupar sota la supervisió de la lletrada de l’Administració de Justícia, encarregada de donar fe de l’inventari i de la cadena de custòdia dels efectes intervinguts.
Pel que fa al registre efectuat a l’Ajuntament de Tarragona, els testimonis han detallat que l’extracció de la informació digital va ser realitzada pel personal informàtic del mateix consistori, seguint les indicacions dels agents policials.
En relació amb el material intervingut al domicili particular de Gustavo Cuadrado, han explicat que cada dispositiu i document va ser individualitzat i introduït en bosses de seguretat precintades, amb l’objectiu de garantir la identificació i la traçabilitat dels elements recollits des del moment de la intervenció.
Les evidències digitals originals continuen a disposició del tribunal
Un altre dels testimonis de la sessió ha estat un agent de la Guàrdia Civil especialitzat en delictes tecnològics, que ha detallat el protocol seguit en el tractament i l’anàlisi forense de les evidències digitals.
L’agent ha explicat que els volcats de dades es van efectuar en seu judicial mitjançant eines forenses estàndard, amb les quals es van generar còpies de la informació per facilitar-ne l’estudi per part dels investigadors.
Un dels aspectes destacats de la seva intervenció ha estat la confirmació que tant els dispositius originals com les còpies íntegres de la informació han quedat dipositats a disposició del tribunal.
Aquesta circumstància permet que les parts puguin accedir als suports originals per efectuar, si ho consideren necessari, un contraperitatge o una verificació independent de les dades extretes.
L’agent ha situat aquests procediments dins dels mecanismes tècnics destinats a preservar la integritat de la informació i garantir-ne la traçabilitat durant el procés judicial.
El judici es reprendrà el 27 d’octubre
Al llarg de la sessió, el tribunal també ha formalitzat la renúncia a diversos testimonis que no havien pogut ser localitzats o que les parts consideraven prescindibles per a la causa.
La jornada s’ha tancat amb un reajustament del calendari processal. La pròxima sessió ha quedat fixada per al dimarts 27 d’octubre, mentre que les proves pericials i altres declaracions pendents s’han programat per al 18 de novembre.
