El jaciment de la Boella de la Canonja (Tarragonès) compleix vint anys de campanyes d’excavació amb l’extracció d’unes 300 noves peces de fauna i eines de fa un milió d’anys. Pocs dies abans d’enllestir els treballs arqueològics d’aquesta edició, el jaciment ha tornat a obrir les portes al públic general per mostrar les troballes arqueològiques que permeten explicar com vivien els homínids durant el plistocè inferior.
Enguany, l’equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha trobat indicis del que podria ser un os de rinoceront, una dent d’hipopòtam i més peces de la indústria lítica. Segons la codirectora de les excavacions, Palmira Saladié, encara queda feina “per una altra generació” d’arqueòlegs.
El jaciment del barranc de la Boella es divideix en dues seccions, la Cala 1 i la Mina. La feina dels professionals de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) s’ha concentrat en aquests dos espais, on al llarg de dues dècades, han fet troballes de “gota a gota” que han permès desgranar la història del plistocè inferior. En aquesta ocasió, a la Cala 1 s’han trobat indicis del que podria ser un os de rinoceront, mentre que a la Mina s’ha localitzat una possible dent d’hipopòtam.
Unes troballes que se sumen a més de 200 peces més, principalment restes de fauna i eines de la indústria lítica. Ara bé, l’equip de l’IPHES-CERCA no descarta que en pròximes edicions trobin restes humanes, encara que saben del cert que en aquesta zona els homínids no hi vivien. “Aquí l’ésser humà no hi viu. El que fa és venir a buscar tota mena de recursos. Una manera molt senzilla d’entendre què era el barranc de la Boella, si us comparem amb les societats actuals és imaginar-ho com un supermercat, una gran superfície, on troben l’aliment, o recursos vegetals per fer eines”, ha assenyalat la directora de les excavacions, la investigadora Palmira Saladié.
Un mes de campanya arqueològica
Com cada any, la campanya arqueològica s’ha allargat durant prop d’un mes a la zona del barranc de la Boella i es culmina aquest 30 de setembre. A partir d’aquí, la feina es traslladarà als laboratoris, on es netejaran, restauraran i analitzaran les restes. En primer lloc, es consolidaran els ossos, que sovint estan molt mal conservats. A continuació s’identificaran les eines de pedra i els animals, dels quals se n’estudien l’edat i es busquen marques que permetin saber si van ser manipulats per humans o bé per bestioles. Es tracta d’un procés lent i que pot allargar-se mesos, de manera que els resultats d’una campanya no s’obtenen necessàriament aquell mateix any.
Malgrat tot, la recerca de la Boella ha generat més d’una trentena de publicacions científiques des de l’any 2008. Amb tot, Saladié confia que el jaciment encara pot desgranar la història del plistocè inferior, com a mínim, a una generació més d’arqueòlegs.
Portes obertes per conèixer el patrimoni local
Com cada any, el jaciment de la Boella obre les portes a tothom qui vulgui veure de prop com treballen els professionals de l’IPHES-CERCA, qui expliquen i mostren els detalls que s’amaguen entre les restes d’animals i eines d’un milió d’anys enrere al llarg d’aquest dissabte.
Alguns, com el veí de la Canonja Francesc Munné, és el primer cop que visiten l’espai. “Crec que és molt interessant que això no pari, que continuïn buscant, perquè si s’ha trobat tot això no sabem què podem trobar. D’humans, per ara, no n’hem trobat cap, però potser més endavant sí”, ha augurat. Un desig compartit per Pilar Granado i Gemma March, veïnes d’Altafulla i Tarragona, qui celebren la iniciativa com una manera d’acostar aquest coneixement a les generacions més joves.
