El recinte va néixer el 1809 per allunyar els enterraments de la ciutat en un dels moments més convulsos de la seva història.
Avui costa imaginar Tarragona sense el seu cementiri, però el recinte actual no sempre ha existit. El Cementiri de Tarragona es va construir l’any 1809, en plena Guerra del Francès, com a resposta a una situació que havia convertit els enterraments dins de la ciutat en un problema sanitari.
Fins aleshores, els difunts eren enterrats principalment en fossars vinculats a les esglésies. Un dels principals es trobava al costat de la Catedral, en un espai que actualment correspon al carrer de les Coques.
Una ciutat desbordada per la guerra
A principis del segle XIX, Tarragona va experimentar un augment extraordinari de població. La Guerra del Francès va portar a la ciutat militars, funcionaris i persones desplaçades, mentre les condicions d’amuntegament i insalubritat afavorien l’aparició d’epidèmies.
La situació va fer evident la necessitat de disposar d’un espai d’enterrament allunyat del nucli urbà. La construcció de cementiris fora de les poblacions també responia a les noves preocupacions sanitàries de l’època.
A Tarragona, el nou recinte es va situar fora de les muralles, a la zona de Terres Cavades, als peus de la muntanya de l’Oliva.
Joan Smith Sinnot, el primer enterrat
La història dels primers anys del Cementiri de Tarragona està estretament vinculada a la Guerra del Francès. Una de les primeres persones enterrades al nou recinte va ser Joan Smith Sinnot, militar d’origen irlandès que havia estat governador militar de Tarragona i director de les obres del Port.
Smith Sinnot va morir el 16 de març de 1809 víctima d’una epidèmia, en plena crisi provocada per la guerra.
Més de dos segles d’història
Amb el pas del temps, el cementiri va créixer i es va convertir en un reflex de la transformació social i artística de Tarragona. S’hi van construir panteons, mausoleus i sepultures de diferents èpoques, algunes de gran valor arquitectònic.
Per això, el Cementiri de Tarragona no és només un espai funerari. El seu origen explica també com la ciutat va afrontar una crisi sanitària i social fa més de dos segles i com, des d’aleshores, aquest recinte ha anat acumulant una part important de la memòria de Tarragona.
PUBLICITAT
