Qui va ser el cap de la unitat orgànica de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona durant la investigació del cas Inipro ha declarat que hi havia indicis sobre irregularitats en la contractació de l’empresa Inipro per part de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) el 2010. El testimoni ha explicat que hi ha correus de 2009 que ja parlaven de la seva contractació amb quantitats pràcticament iguals als de l’oferta que van presentar l’any següent. A més, l’agent ha indicat que les ofertes d’Inipro i Itinere registrades en el registre de l’IMSST tenien les mateixes faltes ortogràfiques i que havien confós l’assumpte mentre que l’oferta de Gallet havia estat esborrada amb típex.
En la declaració feta aquest dimecres en el judici d’Inipro, que s’ha allargat unes dues hores, el màxim responsable de la unitat judicial també ha afirmat que els escorcolls a les seus de l’IMSST el 9 d’octubre de 2015 van ser «difícils». «El que havia de ser una operació senzilla de sol·licitar un expedient i una sèrie de comunicacions, amb el bolcat dels correus electrònics, una còpia de seguretat, es va convertir en una recerca de l’expedient gairebé impossible», ha asseverat.
El policia ha explicat que cap treballador dels Serveis Socials sabia on era l’expedient ni on estaven les factures. «No hi havia cap document que acredités l’activitat que havia prestat Inipro a favor de l’Ajuntament», ha comentat i ha afegit que l’expedient va aparèixer a les cinc de la tarda en una zona que ja s’havia inspeccionat. També ha indicat que no van trobar els correus del gerent, l’acusat Antonio Muñoz, ni el seu ordinador, tot i que es van desplaçar a altres seus de l’IMSST, com a la del Departament de Salut.
El màxim responsable de la unitat judicial ha explicat que l’informàtic de l’IMSST li va trucar a les onze de la nit del 23 de febrer de 2016 per dir-li que havia localitzat de forma casual el disc dur a la seu de Ponent i que hi havia correus i documentació relacionada amb els Serveis Socials. «Em va dir que ho posava en coneixement nostre perquè tenia l’obligació moral d’entregar el que havia trobat», ha declarat.
A més, ha declarat que li va demanar que l’endemà portés l’aparell a les dependències policials on companys seus van recollir-lo i li van prendre declaració. A preguntes de les defenses, ha assegurat que no hi havia cap necessitat ni tampoc era urgent que l’entregués la mateixa nit de la trucada perquè havien passat quatre mesos des dels escorcolls i, a més, ha assenyalat, que era per iniciativa pròpia del tècnic.
Indicis d’irregularitats en la contractació
El cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil ha explicat que van trobar indicis que la licitació havia estat «totalment dirigida» perquè les invitacions a les tres empreses -Inipro, Itinere i Gallet- per tal que es presentessin en el procediment negociat sense publicitat es van efectuar el 13 de juliol de 2010 i des de Gallet la van declinar l’endemà. Tot i això, ha remarcat que l’entrada de les pliques de les tres ofertes en el registre de l’IMSST es van produir de forma consecutiva. «Hi havia la 49, 50 i 51, i la 51 estava esborrada amb típex, damunt hi havia una altra inscripció, però vam veure a contrallum que era la de Gallet», ha manifestat.
Així mateix, ha detallat que les d’Inipro i Itinere tenien les mateixes faltes ortogràfiques i havien confós l’assumpte. «Un concepte que no s’havia mencionat en cap moment i casualment era exactament el mateix, vam concloure que les havia presentat la mateixa persona perquè els números eren correlatius», ha asseverat el testimoni, que ha afegit que també es va trobar un document Word del 22 de juliol de 2010 que comparava les ofertes quan els sobres es van obrir el 4 d’agost.
En la seva declaració, ha afirmat que les empres Inipro i Itinere formaven part del mateix grup i que la raó social de Gallet «no encaixava amb el propòsit del contracte», argument que ha estat rebatut per l’advocat defensor d’aquesta companyia.
Correus un any abans
El cap de la judicial ha subratllat que es van localitzar una «sèrie de correus en els quals ja s’avançava el possible contracte» d’Inipro un any abans de la seva licitació. «Coincidia pràcticament, amb una diferència d’un euro» respecte a les quantitats que va ofertar, així com els serveis que es volien prestar. L’agent ha recordat que el contracte tenia vigència d’un any i que finalitzava el 31 de desembre de 2010, així com que hi va haver dos períodes de pagaments de les factures, la primera entre l’1 de setembre del 2010 al 31 de maig del 2011, i de setembre del 2011 al 31 de desembre del 2012.
«Van aparèixer una sèrie de factures i decrets d’alcaldia que justificaven el pagament de les 21 factures que en teoria estaven fora del contracte. Es justificava, s’ordenava el pagament amb advertències de l’interventor, de la cap de comptabilitat i del secretari sobre que aquests serveis s’havien prestat sense el procediment adequat», ha asseverat. «El total va ser de 276.000 euros, dels quals 61.000 amb IVA estaven previstos en el contracte original, el pressupost previst es va acabar el desembre de 2010», ha puntualitzat. Aquestes factures, sosté, es van pagar per «un presumpte enriquiment injust».
Treballadors vinculats al PSC
En paral·lel, l’agent ha assenyalat que van comprovar que s’havien donat d’alta treballadors a la Seguretat Social i que hi havia persones que estaven vinculades al PSC. «Des de l’inici de l’activitat relacionada amb aquesta contractació, el març del 2010, Alejandro Caballero ja estava donat d’alta a Inipro», ha dit. També ha asseverat que Cecília Mangini va estar contractada «sense error formal tot el temps».
D’altra banda, ha declarat que hi ha correus on es parlada d’una possible pròrroga del contracte, però que no es van trobar evidències que s’hagués fet una segona licitació. Finalment, ha dit que van concloure que no hi havia hagut un increment de població migrant ni creació d’associacions emmarcades en la finalitat del contracte, unes dades que també han estat rebatuts per les defenses.
Pel que fa a l’informe de justificació de la necessitat de la contractació, l’agent ha asseverat que era adequat. «La contractació no justifica l’informe, si no l’informe justifica la contractació futura, quan s’avalua aquest informe de necessitat es veu que l’informe compleix els requisits del que hauria de ser un informe de necessitat», ha comentat. La sessió ha continuat amb la declaració d’altres agents de la Guàrdia Civil.
