La III jornada del judici del cas Inipro ha estat marcada per la declaració de l’informàtic de l’IMSST, que ha reconegut haver reparat al seu domicili particular un dispositiu que contenia correus electrònics de l’exgerent Antonio Muñoz. Dues treballadores municipals també han confirmat la participació de professionals d’Inipro en reunions i projectes socials als barris de Tarragona.
El judici pel cas Inipro ha viscut aquest dimarts una jornada marcada per les declaracions sobre la custòdia de material informàtic i la feina desenvolupada pels professionals de l’empresa en l’àmbit dels serveis socials de Tarragona. La declaració d’Alexandre Ricard Borges, informàtic de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), ha posat sobre la taula interrogants sobre el tractament de documentació municipal durant el període investigat. Borges ha admès davant el tribunal que es va emportar a casa seva un disc dur extern que contenia informació sensible, una actuació que ha justificat com una pràctica habitual davant la manca de protocols i recursos de l’època.
«Avui no ho fem, en aquella època confiaven en mi per les reparacions ràpides», ha declarat el tècnic, defensant que la seva intenció era purament professional. Segons el seu relat, va localitzar el dispositiu espatllat a la seu de Ponent mesos després del registre de la Guàrdia Civil el 2015. En reparar-lo al seu domicili amb un transformador propi, va descobrir «de rebot» carpetes amb dades de la seu central de l’IMSST, incloent-hi arxius de l’exgerent Antonio Muñoz.
L’informàtic ha insistit que el seu accés als arxius no va ser malintencionat, sinó necessari per verificar l’estat del disc. «Un disc pot tenir molts errors, la meva responsabilitat era comprovar que es podia navegar per les carpetes», ha argumentat. Després d’identificar la carpeta «Amunoz», va decidir lliurar el dispositiu a la Guàrdia Civil: «Vaig trobar una carpeta que era Amunoz —Antonio Muñoz—, que no pertany al servei de Ponent, per això, el vaig portar a la Guàrdia Civil», ha relatat.
Interrogants sobre la custòdia de la informació municipal
Durant l’interrogatori, Borges també ha reconegut que no va lliurar el disc dur a la Guàrdia Civil fins l’endemà d’haver-lo traslladat al seu domicili. Així mateix, segons les explicacions recollides durant la sessió, el tècnic ha admès haver-se endut correus electrònics de l’IMSST a casa seva.
Aquestes circumstàncies han obert un debat sobre les garanties de custòdia de la informació municipal i les condicions en què es van obtenir i conservar determinades proves informàtiques incorporades al procediment.
En aquest sentit, l’article 92.2 del Reial decret 1720/2007, vigent en el moment dels fets, establia que la sortida de suports i documents amb dades personals fora de les dependències del responsable havia d’estar autoritzada. Una de les qüestions que es plantegen és si el trasllat del material disposava de les autoritzacions i mesures de seguretat corresponents.
Les defenses també han assenyalat possibles divergències entre algunes explicacions del tècnic i altres elements de la investigació, especialment pel que fa a les circumstàncies de la localització, reparació i lliurament del disc dur. Durant la sessió, l’informàtic ha manifestat que no recordava alguns detalls dels fets.
Un altre dels aspectes abordats ha estat un informe informàtic que assenyalava que les connexions a xarxes socials no estaven permeses per als treballadors que utilitzaven les dependències municipals. Els advocats volen contrastar aquesta informació amb altres proves del procediment.
Les pròximes declaracions dels agents de la Guàrdia Civil podrien aportar més informació sobre el tractament del dispositiu, les circumstàncies del seu lliurament i la preservació de les proves informàtiques.
Dues treballadores municipals confirmen la presència de professionals d’Inipro en projectes socials
Abans de la declaració de l’informàtic, la sessió s’ha centrat en la dinàmica de treball a l’IMSST i en la participació dels professionals d’Inipro en les activitats municipals.
Les declaracions de dues treballadores han aportat nous elements sobre la presència habitual de personal de l’empresa a les dependències de serveis socials i la seva implicació en reunions i iniciatives vinculades als barris de Tarragona.
Celia López Clotet, empleada de l’institut des de 1990, ha restat importància a la desaparició de l’ordinador de Muñoz en aquell moment. «No li vam donar més importància», ha afirmat, ja que va assumir que l’equip s’hauria traslladat a una altra seu.
Per la seva banda, María del Pilar Samitier, conserge a la seu de Campclar, ha posat en relleu la manca de control horari en aquella època. «No fitxàvem», ha sentenciat, confirmant que no existia un registre sistemàtic d’entrades i sortides.
Tot i això, la treballadora ha explicat que coneixia els professionals d’Inipro Cecilia Mangini i Mario Burzuri, a qui veia habitualment a les instal·lacions municipals i assistint a reunions de treball. Segons el seu testimoni, mantenien una relació quotidiana amb el personal del centre, fins al punt d’haver compartit cafès i un sopar de comiat.
Samitier ha precisat que desconeixia el contingut concret de les reunions i dels encàrrecs professionals, ja que aquestes qüestions quedaven fora de les seves responsabilitats. No obstant això, ha reconegut que sabia que els treballadors també desenvolupaven activitats fora de les oficines municipals.
Les actes i els projectes als barris, nous elements del judici
Una de les declaracions destacades de la jornada ha estat la d’Andrea Suñé López, tècnica comunitària vinculada als programes Actiu als Barris, que ha detallat la implementació de projectes de mediació i dinamització comunitària.
La testimoni ha confirmat que havia coincidit professionalment amb Cecilia Mangini i Mario Burzuri en diferents ocasions i que tots dos participaven en comissions i reunions relacionades amb iniciatives socials desenvolupades als barris de Tarragona.
Entre els projectes esmentats figura Escales Actives, una iniciativa vinculada al treball comunitari. Segons les explicacions de la tècnica, una part de les actuacions es desenvolupava fora de les dependències municipals, amb presència als carrers i contacte directe amb els veïns.
Suñé també ha reconegut diverses actes de reunions incorporades al procediment judicial i ha explicat que la seva redacció era rotatòria entre els participants. Aquesta circumstància permetria explicar la presència de documents elaborats pels professionals investigats.
Per a les defenses, aquestes declaracions tenen una rellevància especial perquè no es limiten a acreditar la presència física dels treballadors d’Inipro a les instal·lacions municipals, sinó que també identifiquen activitats concretes, reunions i documentació relacionada amb la seva feina.
Els advocats consideren que aquests testimonis contribueixen a sostenir que els professionals de l’empresa participaven efectivament en projectes vinculats a les necessitats socials de Tarragona, una qüestió que forma part del debat judicial.
Una jornada amb nous elements per a les defenses
La sessió ha deixat, així, dues qüestions diferenciades sobre la taula. D’una banda, els interrogants sobre el tractament de la informació municipal i la custòdia del disc dur que contenia documentació de l’exgerent Antonio Muñoz. De l’altra, les declaracions de treballadores municipals que han reconegut la participació dels professionals d’Inipro en reunions i activitats relacionades amb els serveis socials.
Mentre les defenses consideren que els testimonis sobre la feina als barris reforcen els seus arguments, les qüestions relatives al material informàtic continuen pendents de les explicacions que puguin aportar altres testimonis, especialment els agents de la Guàrdia Civil.
El tribunal haurà de valorar el conjunt d’aquestes declaracions, juntament amb la resta de proves del procediment, per determinar-ne la rellevància en el judici.
