Viticultors de les Denominacions d’Origen de la demarcació de Tarragona afirmen que la nevada que va portar el temporal Filomena serà molt positiva per a la vinya. La neu acumulada s’està desfent lentament i fa l’efecte d’una pluja fina, fet que permet incrementar les reserves d’aigua i fa que hi hagi més nutrients a la terra. D’altra banda, les baixes temperatures no tenen un impacte negatiu per als ceps, que es troben en fase de repòs. En algunes zones del Priorat, especialment en les que els pagesos encara no han pogut accedir a les finques, s’endarrerirà una mica la poda però això no tindrà repercussions de cara a la propera collita.El Filomena ha estat molt ben rebut pels viticultors tarragonins. Si bé els gruixos de neu han estat diferents en funció de la zona, pels productors els beneficis són evidents. A la DO Tarragona hi ha finques des de gairebé a cota zero -al Tarragonès i part del Baix Camp- fins a uns 1.000 metres, a les muntanyes de Prades. El president de la DO, Vicenç Ferré, concreta que als camps d’entre 300 i 400 metres d’alçada s’ha acumulat un pam de neu “que s’ha anat desfent amb tres o quatre dies”. “A l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès la neu i l’aigua han estat molt profitoses”, comenta. La situació es repeteix als municipis amb més hectàrees de raïm de la Ribera d’Ebre, com Vinebre, Benissanet o Rasquera.
Ferré detalla que “l’aigua queda com una esponja dins la terra i deixa anar els nutrients, ajuda a desfer els grumolls de terra i això fa que porti més partícules i micronutrients, que es desfan i descomponen de manera més lenta i sana per la planta”. La situació és lleugerament diferent a partir dels 600 metres d’alçada, ja que encara hi queda neu acumulada. Això fa que a algunes finques d’Alforja o l’Albiol (Baix Camp) els pagesos no hi hagin pogut accedir. Malgrat això, Ferré afirma que el fred no afecta el cep i que no morirà per congelació.
Aquesta situació també es dona al Priorat. La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, remarca que la neu ha fet caure arbres als camins i que això, juntament amb la neu i el gel que encara no han marxat, fa que alguns pagesos no hagin pogut accedir a les finques. “Ara és època de podar, però es pot esperar uns dies fins que s’acabi de fondre la neu”, remarca. Amb tot, Just recorda una dita: “any de neu, any de Déu”, per reafirmar la vessant positiva del temporal.
Nevada històrica i beneficiosa per a la viticultura de la Terra Alta
A la Terra Alta, la històrica nevada també aportarà “grans beneficis” a la zona de producció de la DO del vi. Les baixes temperatures i la neu en ple repòs hivernal de la planta ajudaran, a més, a controlar i minimitzar l’efecte de les plagues. És el cas de la plaga del cuc del raïm, una pesta amb diferents estadis que passa l’hivern a l’escorça o la soca del cep. La neu i el fred minimitza de forma natural l’efecte que tindrà aquesta plaga a la primavera, a partir del mes d’abril, que és quan comença a actuar.
Com explica el secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta, Jordi Rius, a més d’erradicar les plagues “de forma natural”, la nevada esdevé “un gran dipòsit de reserva hídrica per a la primavera i l’estiu”, sobretot si les estacions venidores porten períodes de sequera. “Les reserves d’aigua ara estan fins a dalt i la neu, tot i que sembli contradictori, aïlla les arrels del fred i les protegeix davant les baixes temperatures. Tot això és especialment important per a la vinya perquè ajuda a l’aturada vegetativa de la planta, tan necessària per reprendre amb força el cicle de floració durant la primavera”, ha destacat Rius.
Tot i això, on no es percebrà cap efecte és amb el míldiu, que l’any passat va fer molt mal en diverses zones de la demarcació. Vicenç Ferré concreta que aquest fong “ataca quan fa molta més calor” però que a l’hivern no hi és perquè d’una anyada a l’altra, desapareix.
A diferència dels olivers o els fruiters, el pes i l’acumulació de gruixos de neu no afecta el cep, tot i els més de 50 centímetres de gruix que es van acumular en alguns municipis. Malgrat això, Just recorda que “molts viticultors també són pagesos” i que en aquests altres conreus els danys han estat.
