Aquest dimecres a Carrer Major hem abordat l’aprovació per part del Procicat per tal que els locals d’oci nocturn puguin reobrir portes a partir d’avui.
Hem parlat amb Eduardo Abenójar i Jesús López, president i vicepresident de la nova Associació Provincial de Restauració i Oci Nocturn de Tarragona.
El permís d’obertura s’acompanya de diverses restriccions com el no poder fer ús de la pista de ball, un aforament limitat al 50% i hauran de tancar a les 3h de la matinada, a més de fer un registre dels assistents que hauran de portar mascareta obligatoria.
Des de la nova entitat celebren aquesta notícia com si “els hagués tocat la loteria” després de tants mesos de locals tancats i “situació insostenible” per falta d’ajudes, activitat i per tant, ingressos.
Abenójar ha assenyalat que el sector ha patit situacions de “ruina” i “crisi” que ha afectat molts empresaris tenint en compte que molts fins i tot no han pogut tirar endavant i no reobriran la persiana. Del mateix mode ha lamentant que l’oci nocturn hagi estat “assenyalat” i “criminalitzat” com a causa del problema en la pandèmia, considerant que amb les mesures pertinents podien seguir oferint la seva activitat de forma regulada, recordant que “ja es van fer inversions per adaptar-nos”. En aquest sentit considera que “tardarem anys en recuperar-nos”.
Davant la reobertura, el president indica que el sector està amb la “incertesa de com serà el funcionament i el control de les restriccions”. Pel que fa al tancament a les 3h considera que pot ser contraproduent pensant en aquells que vulguin seguir amb la festa i la traslladin al carrer fomentant els “botellots” que aquests sí no estan controlats i suposen un perill.
La nova associació neix, indiquen, amb l’objectiu i necessitat de defensar la falta d’assessorament i el problema existent amb que s’han sentit desemparats i per tal de representar i defensar els drets i interessos del sector i els empresaris.
Finalment indiquen que no descarten alguna mena de mobilització si fora necessari però ara per ara no ho contemplen esperant que tot plegat “arribi a bon port”.
