Catalunya diu adéu dimarts a més de mig segle de peatges a l’AP-7 i a l’AP-2. Les concessions per explotar aquestes vies finalitzen després que el govern espanyol decidís no prorrogar-les. D’aquesta manera, es materialitza una de les reivindicacions històriques dels usuaris, que consideraven amortitzades amb escreix les inversions en aquestes vies. També finalitzen les concessions a la C-32, al Maresme, inclós el peatge més antic de l’Estat, entre Barcelona i Mataró, i a la C-33, entre Barcelona i Montmeló, i que són titularitat de la Generalitat. En total, 458,4 quilòmetres que, per primera vegada, seran lliures de peatges. En l’aire queda saber com es finançarà el manteniment d’aquestes vies i en quina mesura hi contribuiran els usuaris.
La Generalitat ha apostat reiteradament per la vinyeta. El govern espanyol va anar ajornant una proposta fins que va incloure al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que va enviar a Brussel·les la proposta del pagament d’un peatge sota el model de “qui contamina paga”. Una mesura que voldria aplicar a partir del 2024.
Segons dades del Servei Català de Trànsit corresponents al 2019, l’any anterior a la irrupció de la pandèmia i l’últim amb una circulació normalitzada, per l’AP-7 entre Montmeló i la Jonquera hi van circular una mitjana de 48.243 vehicles diaris, entre Montmeló i el Papiol 117.714 vehicles; entre el Papiol i Tarragona 57.021. A l’AP-2, 10.310 vehicles circulaven cada dia entre Soses i el Vendrell (tram de l’AP-2 que transcorre per Catalunya), fins a l’enllaç de l’AP-7.
En el mateix període i pel que fa a les dues autopistes de la Generalitat que també acaben la concessió, 54.540 vehicles van circular per la C-32 entre Montgat i Blanes; i 58.132 per la C-33 entre Barcelona i Mataró.
El descens generalitzat del trànsit com a conseqüència la pandèmia va dur a Abertis a demanar un allargament de les concessions per rescabalar-ne l’impacte en els seus comptes mentre va durar l’estat d’alarma, una demanda rebutjada pel govern espanyol. La companyia al·legava que es podia acollir al decret 26/2020, que establia que el reequilibri havia de consistir en l’ampliació del termini de la durada de la concessió i no podia ser superior a l’estat d’alarma.
