L’Ajuntament de Reus i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) inspeccionaran 40 pisos buits de grans tenidors amb l’objectiu que els propietaris els posin al mercat de lloguer social.
L’organisme cofinançarà els costos de la inspecció amb 12.000 euros mentre que el consistori aportarà el personal necessari i durà a terme les investigacions, que es faran durant els propers sis mesos. Segons la Generalitat a la ciutat hi ha uns 400 habitatges en mans de grans tenidors, molts dels quals l’ajuntament sospita que estan buits.
La regidora d’Habitatge de Reus, Teresa Pallarès, ha avançat que si els propietaris no actuen els sancionaran, però que aquesta és l’última opció. La llei catalana preveu multes d’entre 90.001 i 900.000 euros.
Pallarès ha indicat que estan “decidits a intervenir en el mercat immobiliari en la detecció i mobilització d’habitatges buits”.
“Cal fer una feina de detecció, comprovació i inspecció”, ha dit la regidora. Alhora, ha indicat que des de l’ajuntament intentaran que els propietaris “tinguin mesures d’incentiu” perquè els destinin a lloguer social. “Intentarem donar-los garanties de que aquestes persones puguin pagar el lloguer, garantir que no són problemàtics i fer un seguiment des de Serveis Socials sempre que sigui necessari”, ha afegit.
La normativa també preveu polítiques de rehabilitació dels immobles, cessions a l’administració dels habitatges. Així doncs, perquè els gestioni en règim de lloguer o una reducció de la fiscalitat per tal d’incentivar-ne l’ocupació. Pallarès ha remarcat que la sanció seria l’última opció però ha posat de manifest que els bancs tenen una “funció social” que “s’ha de complir”.
Des del consistori es prioritzaran els controls d’aquells pisos que figurin en el Registre d’Habitatges Buits i Ocupats (RHBO), del cadastre municipal, i que tinguin un expedient sancionador obert.
Un cop realitzades les inspeccions, per part de l’ajuntament s’iniciaran els expedients corresponents. D’aquesta manera, es concertarà amb l’AHC la manera com obtenir els habitatges per a ser destinats a polítiques socials. Tot plegat, per utilitzar-les través de de les fórmules previstes per la llei.
Finalment, una normativa que Pallarès ha recordat que es troba recorreguda al Tribunal Constitucional.
