La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, demana al jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona “celeritat” en la resolució perquè el Govern pugui reactivar els treballs per retirar el monument franquista de Tortosa. El jutjat va ordenar paralitzar els treballs previs mentre resol les mesures cautelars demanades pel col·lectiu Corembe, el grup ciutadà que reclama reinterpretar el monòlit.
Més de 40 entitats memorialistes han lliurat a la consellera un manifest en què insten les administracions, tant la Generalitat com l’Ajuntament de Tortosa, a atendre de forma ràpida els requeriments del jutjat per desencallar la paràlisi actual i desmantellar un monument que és “una clara exaltació de la ‘Guerra Civil'” i del “bàndol vencedor”.
Després de rebre el manifest, Ciuró ha reiterat el compromís del Govern per desmantellar el monument franquista de Tortosa i ha posat pressa al jutjat de Tarragona per emetre una resolució. “Una jutgessa o un jutge d’un estat democràtic no hauria de tenir cap dubte que el que correspon és retirar un monument fet i sufragat per feixistes i que ret homenatge a un sol bàndol, el vencedor. En qualsevol món democràtic seria motiu de ràpida retirada”, ha afirmat.
La consellera ha destacat que el Govern havia fet estudis per poder avançar la retirada del monument a principis de juliol, tenint en compte el cabal del riu Ebre, i que tenen l’espai per emmagatzemar el monument preparat. “Està tot a puny”, ha assegurat.
Les entitats memorialistes exigeixen en el manifest que el monument “més significatiu” del Cens de Simbologia Franquista de Catalunya, d’acord amb l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica del 2007, sigui retirat de l’espai públic. També demanen a la judicatura que “lideri la consecució d’una millora de la qualitat democràtica” i que ha d’incloure, recalquen, “aquest tipus d’accions de reparació memorialista”.
Els signants del manifest recorden que el monument va ser inaugurat el 1966 pel mateix dictador Francisco Franco i assenyalen que no “representa cap enaltiment de valors vinculats amb la pau o els drets humans”, sinó que “es va concebre com una apologia del bàndol colpista a la Batalla de l’Ebre el 1938”. Les entitats denuncien que els promotors del monument van “voler emmascarar” el propòsit d’apologia de la dictadura franquista amb la campanya ’25 años de paz’.
Les associacions sostenen que la normalització democràtica és del “tot incompatible amb la reinterpretació d’artefactes que exalten el feixisme i potencien els valors militaristes” i argumenten que es conserva una gran quantitat d’informació gràfica i audiovisual d’aquests vestigis i que eliminar-los de l’espai públic no comporta “cap pèrdua de coneixement sobre el passat”.
La lectura del manifest, a càrrec del president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo, i amb representants de les entitats, s’ha fet aquest dijous a la seu del Memorial Democràtic, abans de l’acte de lliurament dels diplomes de reconeixement del Premi de Recerca en Memòria Democràtica. La guanyadora ha estat l’estudiant Clara Jordà Pinatella, de l’Institut Josep Brugulat, de Banyoles, amb el treball ‘La fortificació de la frontera francoespanyola: dues cares de la mateixa moneda’.
Hi ha hagut dues mencions per als alumnes Àssua Farré Lluvich, de l’Institut Hug Roger III, de Sort, i Montse Ferrando Sancho, de l’Institut Ramon Berenguer IV, d’Amposta. El guardó s’adreça a estudiants de batxillerat i vol fomentar la memòria democràtica en el període 1931-1980.
