La futura línia de molt alta tensió (MAT) entre Aragó i Tarragona ha reobert el conflicte i el debat sobre un model energètic que, segons els seus detractors, allunyarà la producció de les zones de consum, penalitzarà les zones més rurals i afectarà la sobirania energètica. Institucions locals, pagesos i entitats s’oposen a una infraestructura que serà “una nova cicatriu de ferro” que creuen que “hipotecarà” el paisatge i el desenvolupament socioeconòmic del territori. De fet, temen que la MAT sigui la porta d’entrada de nous parcs eòlics i solars. Red Eléctrica defensa que “consensuarà” el traçat de la MAT i des de la Selva es recorda que “una consulta i molta pedagogia social” va permetre soterrar un tram de la MAT a l’Alt Empordà.
Ajuntaments, entitats ambientalistes i pagesos s’han bolcat en l’oposició a la nova MAT entre Aragó i Tarragona. El projecte ha rebut 14.421 al·legacions – més de 17.000 sumant les recollides a Terol – i Red Eléctrica defensa que aquesta línia de molta alta tensió es farà amb el “consens” del territori i obrint un “procés de diàleg”, “una predisposició” a negociar que el territori celebra, però del qual recelen. Unió de Pagesos (UP) s’hi va reunir recentment, però tot i “escoltar-los”, el sindicat agrari continua demanant que es retiri el projecte.
La línia s’estendrà al llarg de 180 quilòmetres, des de la localitat saragossana d’Escatrón fins a la Secuita, afectant 28 municipis de la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès. Actualment, Red Eléctrica està tramitant els permisos per desmantellar la infraestructura actual i construir-ne una de nova amb el triple de potència i les torres més altes. L’empresa defensa que es tracta d’un projecte contemplat en la planificació del govern espanyol i que serà un “eix transversal i estratègic” per Tarragona, especialment per a la “descarbonització” i “electrificació” de la indústria química.
Els opositors, però, afirmen que les grans companyies energètiques aspiren únicament a treure beneficis d’uns territorials rurals, despoblats i envellits on els propietaris dels terrenys són pagesos amb una renda agrària “en crisi permanent” i sense relleu generacional. Salomó Torres, representant de Pagesia Gran d’Unió de Pagesos, qualifica de “xantatge emocional” que aquestes empreses ofereixin lloguers per una part de les finques que els pagesos veuen “com el seu pla de pensions”. “Això no passa allà on l’agricultura és activa, on hi ha una renda agrària que encara s’aguanta i on el valor patrimonial encara té sentit”, afirma.
Una cicatriu de ferro
Des d’Unió de Pagesos consideren que aquest és el principal motiu pel qual la MAT passarà per la Ribera d’Ebre, les Garrigues, la Conca de Barberà, l’Urgell, l’Anoia, la Segarra, o la Terra Alta. En aquesta comarca ebrenca l’oposició a la MAT és gairebé unànime. El Consell Comarcal lidera aquest rebuig a una nova macro instal·lació energètica. Com explica el president comarcal, Joan Aubanell, “excepte dos ajuntaments, la resta ha presentat al·legacions” al projecte perquè consideren que tindrà “afectació paisatgística, mediambiental i econòmica”.
“Al final és la queixa tenim sempre en aquesta comarca, que ens passen les infraestructures, ens trinxen el territori i no ens deixen o no ens donen l’oportunitat d’obtenir-ne un profit”, lamenta Aubanell. Per a l’ens comarcal, ara la prioritat és minimitzar l’impacte del traçat de la MAT i aconseguir mesures compensatòries. D’una banda, Aubanell critica que la Terra Alta tingui problemes d’abastament d’energia quan és una comarca líder en producció d’energia renovable, i de l’altra, que no pugui oferir preus competitius en energia per atreure i fixar empreses a la comarca i revertir el despoblament i envelliment. De fet, a la Terra Alta, com en altres territoris afectats, creuen que la MAT d’Aragó pot acabar actuant també com a “excusa” per a implantar encara més centrals renovables.
Justament, la MAT fa que es torni a qüestionar un model de producció en el qual “les energies renovables s’ha de transportar d’un lloc cap a l’altre”, com critica Torres, d’UP i com també es va rebutjar a la Selva. “No volem un model de grans centrals i grans xarxes de distribució que és el que representa la MAT, que és el gran negoci de les grans empreses i la gran dependència dels consumidors i dels països”, defensa Lluís Ginestà, portaveu de la plataforma No a la MAT de la Selva. “Perdrem sobirania energètica perquè aquesta línia s’està fent amb molts arguments i amb moltes excuses, però bàsicament és per col·locar al Camp de Tarragona l’energia que no saben què fer-ne a l’Aragó, i alimentar les suposades necessitats d’increment d’energia que del territori”, apunta el representant de Pagesia Gran.
Línies soterrades
“No diem no a tot, però volem que es faci bé”, recorda Salomó Torres. Unió de Pagesos reclama que la MAT es faci soterrada i aprofitant la via pública, sense expropiar ni malmetre més terrenys agrícoles i espais naturals. Seria més costosa, reconeixen, però no perjudicaria el sector productiu agrari ni els territoris rurals.
Això és el que va aconseguir plataforma No a la MAT de la Selva amb el tram previst entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes, vinculat a la interconnexió elèctrica amb França i a l’alimentació de la xarxa ferroviària d’alta velocitat, un projecte impulsat també per Red Eléctrica Española. L’entitat va voler fer un gir al “model de protesta”. El seu portaveu, Lluís Ginestà, explica que es van adonar que si optaven per fer accions com s’havien fet a l’Alt Empordà o a Sant Hilari Sacalm, que acabaven en enfrontaments amb la policia, no aconseguirien ni aturar-ho ni el suport ciutadà.
Van apostar per fer una consulta i generar el context per fer difusió i “molta pedagogia” dels motius pels quals estaven en contra de la línia i, fruit d’això es va aconseguir modificacions en el projecte inicial. La més significativa va ser el soterrament de la línia a l’Alt Empordà per salvar el massís de l’Albera.
Ginestà destaca especialment la feina que van fer els ajuntaments de la Catalunya del Nord que van pressionar perquè l’estat francès es posicionés a favor del soterrament. Però la consulta també va servir per tenir un “canvi de paradigma” de la Generalitat, a favor de fer línies de 110 o 220 MW amb torres “més compactades” i no tan altes com les de la MAT que també permet, com diu Ginestà, la Generalitat tingui competència, ja que una MAT “és monopoli de Red Eléctrica”.
Moció parlamentària
A l’impacte paisatgístic i d’identitat que patiran comarques com el Priorat o la Terra Alta, Torres afegeix que la MAT “hipotecarà” l’activitat agrària per la pèrdua de valor de les propietats i les limitacions que implicarà al seu entorn. “No es podran fer ni basses, ni hivernacles, ni granges, ni allò que el pagès cregui que necessita per desenvolupar la seva activitat”, apunta el representant de Pagesia Gran.
També avisen del risc de substituir sobirania alimentària per sobirania energètica. En aquest sentit, qüestionen que terrenys agrícoles acabin destinats massivament a la producció elèctrica en lloc de continuar produint aliments. “Per què prioritzem transformar el sol en electricitat i no en aliments?”, es pregunta Torres.
Unió de Pagesos anuncia que impulsaran una moció al Parlament perquè tots els partits es posicionin públicament sobre la MAT. També denuncia “contradiccions” dins del mateix Govern, que simultàniament impulsa nous espais naturals protegits i preveu àrees aptes per a renovables dins o al voltant d’aquests territoris. L’entitat agrària proposa alternatives basades en comunitats energètiques locals i en més participació ciutadana, amb una transició energètica gradual, descentralitzada i amb menys dependència de les grans empreses del sector.
