La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes demana traspassar aigua del riu Ebre a l’embassament de Siurana per fer front a la falta hídrica que pateix el pantà del Priorat els últims anys. L’administrador de la comunitat, Miquel Àngel Prats, defensa que es podrien portar uns 10 hectòmetres d’aigua de l’Ebre, “puntualment” i si en “sobra”, per tal de garantir que l’embassament de Siurana estigui al 80%. En parlem amb l’administrador a ‘Carrer Major’.
La proposta, que contempla una aportació màxima d’uns 10 hectòmetres cúbics en moments en què hi hagi excedents a la conca de l’Ebre, no és nova. Segons explica l’administrador, ja es va plantejar l’any 2021, però ara s’ha fet pública davant la lentitud administrativa i l’agreujament de la situació climàtica dels darrers anys.
Prats recorda que la comunitat ha viscut dos anys consecutius sense poder regar, el 2023 i el 2024, una situació excepcional en més d’un segle d’història. Només l’any 1948 s’havia produït un escenari similar. Durant aquest període, l’aigua disponible es va destinar exclusivament a l’abastament del municipi de Riudecanyes, que no disposa d’alternatives com pous o connexions a altres xarxes.
Tot i que alguns sectors interpreten la proposta com un possible transvasament encobert, Prats defensa que es tracta d’utilitzar aigua sobrant dins la mateixa conca i subratlla que la iniciativa busca una solució global que beneficiï dues comarques. Assegura també que la comunitat sempre ha estat oberta al diàleg amb els ajuntaments i amb els agents del Priorat, i que històricament s’han compartit esforços en moments de sequera.
Les darreres pluges associades a la borrasca Harry han millorat notablement les reserves. Actualment, el sistema Riudecanyes–Siurana se situa al voltant del 52% de la seva capacitat, amb volums similars als dos embassaments. Aquesta recuperació fa preveure que, després de diversos anys, el 2026 es pugui tornar a una dotació de reg normal, pendent de la decisió de la comissió d’embassaments prevista per a la primavera.
Pel que fa a l’impacte sobre el sector agrícola, Prats no amaga la gravetat de la situació. La sequera ha provocat la mort de nombroses plantacions de fruiters, especialment avellaners, i l’abandonament de molts camps. Tot i que l’olivera ha resistit millor, també ha patit una forta davallada de producció.
En aquest context, la comunitat considera imprescindible avançar cap a una gestió hídrica més integrada, amb la implicació de les administracions i la col·laboració entre territoris. Segons Prats, compartir recursos i riscos és clau per garantir el futur de l’agricultura en un escenari de canvi climàtic cada cop més exigent.
