La hipercolesterolèmia familiar és un trastorn que ve determinat genèticament i les persones que el pateixen tenen el colesterol “dolent” (LDL) molt elevat des del seu naixement, així com malalties arterials i cardíaques amb més freqüència (ictus, infart i angina de pit). Per determinar l’origen de les lesions arterials que pot provocar la hipercolesterolèmia familiar, investigadors del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigits per l’investigador URV-IISPV Lluís Masana, han estudiat si aquestes alteracions tenien relació amb algun grau d’inflamació subclínica, com passa en el cas de la diabetis o l’obesitat.
Algunes malalties metabòliques cròniques ocasionen una resposta inflamatòria global en l’organisme, que és rellevant en les lesions que provoquen aquestes patologies en òrgans com el ronyó, el fetge o el cor, que no dona símptomes, és tènue però crònica i es diu inflamació subclínica.
La hipercolesterolèmia familiar és una d’aquestes malalties metabòliques cròniques, determinada genèticament, i la infiltració del colesterol a les artèries pot detectar-se mitjançant ecografia fins i tot abans que es produeixi una complicació clínica.
“Per valorar millor les respostes inflamatòries subclíniques hem fet servir un mètode molt nou, una determinació de les substàncies que es produeixen al nostre cos, fabricades en el fetge, en situacions d’inflamació”, explica Masana. Aquesta tècnica es basa en fer una ressonància magnètica del sèrum sanguini per calcular petits augments d’aquestes substàncies que anomenem glicoproteïnes A i B i que assenyalen nivells molt incipients d’inflamació.
Un estudi amb 295 pacients i cinc anys de seguiment
Per fer aquest treball, publicat a la revista científica Atherosclerosis, el grup investigador va reclutar 295 pacients amb hipercolesterolèmia familiar, als quals se’ls va realitzar un perfil de glicoproteïna complert, amb les concentracions de glicoproteïna A i B. Es va fer també un mateix un estudi ecogràfic de l’artèria caròtida a l’inici de l’estudi i de forma prospectiva als cinc anys de seguiment en 144 pacients amb hipercolesterolèmia familia.
Els resultats han demostrat que les persones amb aquest trastorn tenen més glicoproteïnes en sang -estan més inflamades-, especialment aquelles que ja tenen lesions arterials subclíniques. Així mateix, qui tenia concentracions de glicoproteïnes més altes, però no presentava lesions vasculars, les van desenvolupar més ràpidament, abans de cinc anys de seguiment.
“Hem validat uns nous paràmetres molt sensibles per avaluar la inflamació subclínica de les glicoproteïnes mitjançant ressonància magnètica, i hem vist la seva utilitat en persones amb alteracions metabòliques cròniques com la hipercolesterolèmia familiar”, explica la investigadora de l’IISPV-URV, Ana Irene Malo, qui afegeix que aquesta anàlisi “és efectiva per predir quines persones estan en risc de presentar alteracions vasculars i cardíaques, el que serà de molta utilitat en la pràctica clínica”.
