El 47,1% de les festes majors del 2020 es van poder celebrar, però no van mantenir ni el programa ni el pressupost inicialment previst. La situació aquest any albira una certa millora, ja que el 93,3% dels municipis catalans preveu celebrar-ne, malgrat que es preveu reduir la contractació de grups, que seran més petits i de caràcter local.
Així ho apunta l’informe ‘La repercussió econòmica de la cancel·lació de les festes majors en el col·lectiu ARC’, dels economistes Ferran Blanch i Òscar Cesena.
Segons l’estudi, el pressupost previst per a la celebració de les festes majors de Catalunya el 2021 serà de 41,3 milions d’euros, 16 dels quals es dedicaran a la contractació de grups musicals.
La contractació mitjana de grups és de 5.L’estudi, que s’ha presentat aquest dimarts a la Casa Seat en el marc de les jornades ARC sobre programacions segures en temps de pandèmia, també indica que prop del 53% de les festes majors de l’any 2020 no es van poder celebrar per les restriccions i les mesures de seguretat fixades per la pandèmia.
Els mesos en els quals els diferents municipis no han pogut celebrar les seves festes majors són el maig (80% de les festes cancel·lades), el juliol (62,5%) i el setembre (60%).
En canvi, els municipis que celebren la seva festa major en els mesos fora de la temporada d’estiu presenten un índex de celebració més elevat. Concretament, un 71,4% de les festes celebrades en el període comprès entre els mesos de desembre i abril es van poder fer.
Els mesos de juny (66,7%) i octubre (60%) també es van poder celebrar festes, tot i ser mesos en què les celebracions són menys generalitzades si es compara amb els mesos d’estiu.
Lleida, la demarcació que més les manté
El grau de cancel·lació tampoc ha estat el mateix segons el tipus de municipi o la ubicació, Així, els municipis més propensos a la celebració de les festes majors del 2020 han estat els de poblacions mitjanes d’entre 5.000 i 25.000 habitants, en què gairebé el 60% les van acabar celebrant.
En canvi, la majoria dels municipis de menys de 5.000 habitants i de més de 25.000 van haver de cancel·lar la festa major l’any passat, malgrat que hi ha diferències en funció de la província a la qual pertanyen.
Els municipis de la demarcació de Lleida són els que més les van mantenir, amb un 61,5% de les festes celebrades. Gairebé la meitat dels municipis de les demarcacions de Barcelona (50%) i Girona (45,2%) van poder celebrar les, mentre que a la de Tarragona només ho van poder fer el 29,4% dels municipis.
Celebracions d’aquest estiu
El pressupost previst per a la realització de les festes majors del 2020 va ser de 41 milions d’euros, una xifra que cal matisar si es té en compte que el 52,9% de les festes majors no es van poder celebrar, i per tant, una gran quantitat dels pressupostos previstos per les administracions locals no es van acabar executant.
En vistes al 2021, segons recull l’enquesta, el 93,3% dels municipis preveu realitzar la seva festa major; el 4,2% té dubtes que es pugui arribar a celebrar, mentre que el 2,5% restant no preveu tirar-les endavant. Entre les causes que ho justificarien, hi ha el temor per un risc de contagi a causa d’aglomeracions o la responsabilitat per la situació actual.
En vistes als pressupostos, es calcula que els ajuntaments hi destinaran 41.291.500 d’euros aquest 2021, un pressupost mitjà de 67.580 euros per municipi. El 69% del pressupost prové de municipis de menys de 25.000 habitants. El càlcul per habitant correspon a 5,36 euros de despesa mitjana de la festa major per persona.
Si s’analitzen els pressupostos de la festa major del 2021 en funció de si van poder celebrar la del 2020, un 82,1% dels municipis que van celebrar la preveuen una inversió igual o major (el 33,9% incrementarà el pressupost de la celebració), mentre que el 86,7% dels que no la van poder celebrar preveuen un escenari més pessimista on el pressupost sigui igual o menor (el 40% preveu una reducció del pressupost).
Contractació de grups musicals
Les partides que suposaran una major inversió de recursos seran les infraestructures (34,1%) i la contractació de grups musicals (32,9%). Dels municipis que tenen prevista la celebració de la festa, el 42,3% preveu la contractació d’entre 5 i 10 grups; el 30,6% l’actuació d’entre 2 i 5 grups; i, en tercer lloc, el 26,1% amb més de 10 grups. Això es tradueix en una contractació mitjana de 5,28 grups musicals per cada festa, que és desigual en funció de la mida dels municipis.
Els municipis de més de 50.000 habitants són els més disposats a la contractació de més de 10 grups musicals, mentre que la xifra disminueix quan decreix la població o la mida dels municipi. Concretament, els municipis de menys de 5.000 habitants preveuen una contractació mitjana de prop de 4 grups.
En xifres, el pressupost estimat dedicat a la contractació de grups musicals aquest any serà de 15.963.684 euros. Pel que fa al pressupost mitjà municipal per contractar els grups es preveu que sigui de 26.127 euros, tot i que cal tenir en compte les diferències que existeixen en funció de la mida de població.
Els impulsors de l’estudi han posat en valor que es tracta d’un informe pioner, una circumstància que els ha dificultat establir barems comparatius. En base a aquestes dades, els responsables de l’estudi Oriol Cesena i Ferran Blanch han destacat que l’objectiu dels ajuntaments hauria de ser crear una programació musical que respongui a les “expectatives” dels ciutadans i que vagi en “consonància”, “equilibrant” grups locals i professionals. “No posar una fitxa per treure’n una altra”, ha precisat Blanch.
Malgrat que els responsables de les programacions culturals dels ajuntaments veuen la música com “la part essencial de la festa major”, en aquests moments la majoria d’ajuntaments estan “més preocupats pel format i la seguretat”. “Les inversions en infraestructures i seguretat hauran de pujar i, en comptes d’incrementar el pressupost, trauran la partida de la contractació de grups, una altra inconsistència”, segons Cesena. L’estudi també posa de manifest que els municipis grans i amb “més recursos” hi inverteixen proporcionalment “molt menys”.
Debat sobre la gratuïtat en les actuacions musicals
En el debat posterior sobre l’anàlisi econòmic i les dades d’inversió en programació musical a les festes majors de Catalunya, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha reivindicat la feina feta entomant també un ‘mea culpa’. Per Ponsa, la pandèmia ha posat en “evidència” una precarietat del sector musical que “no s’admetria en cap altre àmbit laboral”. El diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles García Cañizares, ha garantit que l’entitat supramunicipal vetllarà per al manteniment dels pressupostos culturals municipals i defensa en la seva vessant com a alcalde que molts municipis han “diversificat” les actuacions d’estiu per fer-les “en altres moments”.
El músic i president de l’Acadèmia Catalana de la Música, Gerard Quintana, ha posat en valor l’estudi perquè fins ara “s’anava a les palpentes”, i creu que pot contribuir a “avergonyir” la societat, no només els governants. Alhora, ha lamentat que la falta d’estabilitat al capdavant de la conselleria de Cultura, així com en el govern espanyol, dificulta la situació d’un sector molt precari, en què encara són habituals les actuacions musicals gratuïtes que “no fan bé a ningú”. La consellera Ponsa s’ha posicionat en la mateixa línia i ha demanat establir un preu “just”.
Finalment, el president de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, Jordi Gratacós, ha considerat que la perspectiva de futur de les actuacions musicals en les festes majors augura un futur “més decebedor” del que es podia imaginar i ha denunciat que el sector musical és “molt fràgil estructuralment” i “s’aguanta per l’amor a la cultura”.
