Joaquín i Bacari Junior, els acusats pel crim del Montmell, van verbalitzar en diverses notes de veu que matarien el seu cunyat Diego. Aquest dimarts el jurat popular ha escoltat com, pocs dies abans del 14 d’agost del 2017, els processats manifestaven “li rebentaré les dents”, “el torturaré per gos” o “li tallaré les mans”.
Durant la sisena sessió de la vista oral, les proves pericials han tornat a situar els telèfons mòbils dels processats en els principals escenaris dels fets.
A més, els Mossos han presentat una pericial d’anàlisi conjunt per mostrar, cronològicament i amb tot detall, els principals elements que sustenten la investigació. La policia també ha subratllat que Diego no ha donat senyals de vida des que va desaparèixer.
Abans de la declaració dels acusats prevista per aquest dimecres, el jurat popular ha pogut escoltar com Joaquín i Bacari Junior havien verbalitzat, molts pocs dies abans de la desaparició de Diego, les seves intencions de matar el cunyat pel conflicte que tenien obert arran d’una plantació de marihuana al Mirador del Penedès.
Els Mossos no van poder escoltar les notes de veu fins el 2020 quan, un canvi del software amb el qual analitzen telèfons mòbils, els va permetre accedir finalment al contingut del terminal de Bacari Junior.
Dins el telèfon els investigadors van trobar missatges i notes de veu de Whatsapp que Bacari Junior va intercanviar amb la seva parella, amb el seu germà Joaquín -l’altre processat- i amb un amic entre els dies 7 i 14 d’agost del 2017.
En un d’aquests arxius el processat afirmava que el 14 d’agost se n’aniria cap a la zona de Tarragona amb el seu germà Joaquín, segons els Mossos per acabar amb la vida de Diego.
En els àudios, Bacari Junior es referia al cunyat com “el colombià” o “el mono de merda”, i assegurava que l’enviaria a l’hospital, que tenia “ganes d’enganxar-lo”, que el torturaria i li tallaria les mans “per gos”, o que li rebentaria les dents per robar uns focus -d’una plantació de marihuana- al seu germà Joaquín.
En un missatge que va intercanviar amb la parella, Bacari li va demanar que no es preocupés perquè el que fes, ja fos clavar-li una pallissa o treure’l del mig, va dir, ho faria “bé” per tal de “no tenir problemes”.
De la seva banda, en una nota de veu enviada en aquest cas per Joaquín a Bacari Junior el 10 d’agost del 2017, el primer li va manifestar: “el fill de puta del mono ha entrat a casa, ha rebentat la finestra, la porta i s’ha endut els focus.
Pujaré i el mataré; el mataré”. Els agents dels Mossos han subratllat que el fet que tant un com l’altre diguessin en diverses ocasions que anirien els dos a trobar-se amb Diego corrobora que volien “mantenir una superioritat numèrica en un possible enfrontament”.
Seguint el rastre dels telèfons mòbils
Les línies telefòniques dels dos principals acusats, Joaquín i Bacari Junior, i la de la víctima, Diego, estaven adscrites a repetidors del Montmell entre quarts de set i quarts de vuit de la tarda del 14 d’agost del 2017, la franja horària en què els investigadors situen el crim. Així ho han ratificat els agents dels Mossos d’Esquadra que van redactar l’informe definitiu de la ubicació i els registres dels telèfons mòbils -la tarificació-.
Els Mossos també han detallat que les línies de Joaquín i de Bacari Junior es van moure “a la mateixa hora i per la mateixa zona” fins arribar a Olivella (Garraf), on vivia Bacari Junior i on segons la investigació van aparcar la furgoneta de la víctima després de desfer-se del cadàver.
Els Mossos també han mostrat al jurat evidències que la línia de Bacari Junior es va situar, unes hores més tard, a la zona on l’endemà va aparèixer calcinada la furgoneta del mort.
Un dels investigadors ha subratllat que només van passar 40 minuts des que algú va moure la Renault Kangoo de la víctima d’un carrer d’Olivella fins que el telèfon mòbil de Bacari Junior va quedar adscrit a una antena propera a la pista on van cremar el vehicle del mort.
L’agent també ha destacat que, dels 70 dies que van analitzar, el telèfon mòbil de Bacari Junior només va estar a la zona del Montmell el 14 d’agost del 2017, i just a la darrera ubicació on van poder situar Diego amb vida.
Per tot plegat, els Mossos van concloure que els usuaris d’aquelles línies –Joaquín i Bacari Junior- tenien una relació directa amb els fets investigats.
Responent a una pregunta de la defensa sobre el fet que no trobessin el cadàver, els agents han admès que el rang de cobertura d’un repetidor és “molt ampli” i que fer una cerca en base als posicionaments del mòbil, en una zona molt concreta, és “impossible”.
L’advocat defensor ha argumentat que els anàlisis de telefonia són únicament indicis d’ubicació de persones, però no “una ciència exacta”.
Durant el torn de les pericials, els Mossos també han presentat l’informe de vida de Diego, amb el qual van mirar d’esbrinar si la víctima podia haver desaparegut voluntàriament.
La policia ha assegurat, però, que Diego no va tornar a donar senyals de vida. Segons els Mossos, ni va contactar amb la família, ni va retirar diners, ni va renovar el passaport, ni se’n va anar a l’estranger. “Silenci absolut”, ha resumit un dels membres del grup d’homicidis.
