Les excavacions a la fossa del Mas de Santa Magdalena de Móra d’Ebre han permès recuperar 54 individus. De moment, s’ha obert una quarta part del fossar, 16 de 66 rases i zones d’enterrament identificades, i Justícia referma que serà una de les fosses amb importants en nombre de víctimes recuperades. Els treballs continuaran al menys dos o tres mesos per trobar més cossos, entre els quals els arqueòlegs destaquen que hi ha molts homes joves. Aquest dimecres, la consellera Ester Capella ha visitat la fossa amb l’exconseller Raül Romeva, qui ha agraït la continuïtat que el Departament ha donat als plans de fosses i d’identificació genètica, impulsats en la seva etapa de conseller.
Els arqueòlegs han recuperat, de moment, 54 individus a la fossa del Mas de Santa Magdalena, a la serra de Cavalls, als afores de Móra d’Ebre. Destaca entre les despulles trobades que són cossos d’homes molt joves, en alguns casos podrien tenir menys de 18 anys. Eren soldats del bàndol republicà que arribaven a l’hospital quirúrgic, on se’ls operava d’urgència. Alguns no sobrevivien o arribaven sense vida i se’ls enterrava en rases al voltant del mas. D’aquestes zones d’enterrament se n’han obert 16, una quarta part de les 66 que estan identificades. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha remarcat que la de Móra d’Ebre pot ser la fossa més important en nombre d’individus de les que s’han obert fins ara amb el Pla de fosses.
Capella ha visitat la zona per tercera vegada però aquest dimecres ho ha fet amb l’exconseller Raül Romeva a qui ha destacat com “el pare” de les actuals polítiques de memòria democràtica de la Generalitat. “Sembla mentida que fins que no va arribar el conseller Romeva al capdavant d’Exteriors ningú s’havia atrevit a sistematitzar la recuperació de les restes ni de la memòria sepultada sota terra, en marges de cementiris, en camps de conreus, cunetes i carreretes de tot el país”, ha dit la consellera. “L’autèntica política de memòria és la de saber la veritat, fer justícia, reparar i establir condicions de no repetició, i només es produeix quan som capaços d’obrir fosses per trobar persones, identificar-les, entregar els cossos als seus familiars i tancar dols individuals que són col·lectius per començar a recordar”, ha afegit la consellera.
Romeva ha agraït la continuïtat que ha donat el Departament de Justícia a programes com el Pla de fosses i d’identificació genètica que va posar en marxa en la seva etapa de conseller. “És especialment emotiu poder ser aquí perquè significa continuació”, ha destacat. L’exconseller ha recordat que darrere aquestes actuacions hi ha “la feina ingent” dels historiadors “per documentar la la part de la història volgudament amagada i silenciada”. Fent referència als 40 anys del cop d’Estat del 23-F, Romeva ha denunciat que la recuperació de la memòria democràtica no ha fracassat per deixadesa de l’Estat sinó que ha estat “un acte explícit per silenciar la realitat i construir-ne una de relativa i paral·lela”.
L’exconseller ha defensat que obrir fosses era “un deute històric i de responsabilitat” amb cadascuna de les víctimes, les víctimes dels dos bàndols. “Ens alertaven que aquests programes podrien reobrir ferides i ens acusaven de voler recuperar la memòria d’una de les parts, però volíem reconstruir la història en majúscules”, ha defensat. D’aquí, que la primera de les fosses que es va obrir fos la Figuerola d’Orcau, on es van trobar 17 soldats del bàndol de l’alçament militar, morts en el front del Pallars, però com ha recordat l’exconseller, la majoria de les 527 fosses que s’han documentat a Catalunya, són “de la part que van perdre la guerra”.
La fossa de Santa Magdalena de Móra d’Ebre és l’última que s’ha obert, la 34a. Les excavacions continuaran durant els pròxims dos o tres mesos. De moment, l’única pista per intentar identificar els individus que s’estan recuperant és una llibreta en què un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada al Mas. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat. Amb la llibreta, s’han localitzat els familiars de dos soldats, Josep Aubeso i Joan Urgell. Els encreuaments genètics hauran de confirmar si els dos homes són entre els individus que s’estan recuperant a la fossa.
La direcció general de Memòria Democràtica està en tràmits per adquirir un fons del fotògraf Alec Wainman, un brigadista britànic que va captar imatges del moment en què es cavaven les rases de Santa Magdalena. Les fotos les té el seu fill, que viu al Canadà. A banda del valor històric i documental, són unes imatges que podrien permetre descobrir nous punts d’enterrament. Alec Wainman va fer de conductor d’ambulàncies durant la Guerra Civil i va documentar episodis com el front d’Aragó o la Batalla de l’Ebre.
Romeva ha insistit que aquestes actuacions, que ja han permès recuperar les despulles de gairebé 400 persones, identificar-ne 9 i recollir més de 2.500 mostres genètiques de familiars, són clau per “combatre la voluntat d’una part de la societat a amagar i negar el passat”. “No podem mirar al futur amb una mirada neta i sana si no hem fet abans endreça del passat. Aquesta és la raó perquè aquestes accions no s’aturin i es multipliquin arreu on sigui possible”, ha conclòs l’exconseller.
