El CNL de l’àrea de Reus amb les associacions de comerciants, la Cambra de Comerç, la Regidoria de Comerç i Empresa i la de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus es van reunir per implantar com a.eix central l’ús del català en els comerços. Des de les diverse entitats havien acordat l’estudi Ofercat de Reus, pertreballar col·laborativament per fer créixer l’ús i la qualitat de la llengua catalana al sector comercial de la ciutat.
Així, representants de la Unió de Botiguers, el Tomb de Reus, Comerç Solidari, Mercats de Reus, el Pallol, el Centre Comercial la Fira, Cambra de Comerç i també d’establiments de restauració i de negocis regentats per estrangers, a més de les regidories implicades i el CNL, van poder fer les seves propostes i debatre-les.
De fet, en matèria d’assessorament es va acordar preparar uns cartells amb el lèxic i la fraseologia més emprada per comerciants en el seu dia a dia; difondre el servei de correcció i traducció de textos del CNL, gratuït per a empreses de menys de 10 treballadors; publicar en format electrònic el butlletí Cinc cèntims de llengua o organitzar una sessió formativa virtual per a retolistes, impremtes i empreses de disseny al març. També es va proposar fer un estudi de la qualitat lingüística de webs i xarxes socials.
Pel que fa a accions de sensibilització, diverses associacions de comerciants es van comprometre a donar suport a la campanya “Parla’m en català” exposant als seus establiments els cartells amb els seus testimonis i missatges. També es va proposar d’identificar d’alguna manera dependents o establiments per convidar la clientela a expressar-s’hi en català. Cal recordar que un 94,5 % de la població del Camp de Tarragona entén el català.
Per la seva part, el CNL va presentar el tríptic en català, castellà, àrab, urdú i xinès que servirà per fer les visites a un centenar d’establiments regentats per estrangers quan la situació sanitària millori. El material ha estat elaborat per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística. A més, comerços que hi participen van posar de manifest els efectes positius de les pràctiques lingüístiques en establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua. Finalment es va acordar que CNL i Regidoria de Comerç farien contactes amb algunes cadenes de supermercats que empren poc el català en l’atenció oral.
